L'amic Peces-Barba
En primer lloc, voldria agrair al senyor Gregorio Peces-Barba que consideri que actualment ja no cal bombardejar Barcelona per mantenir a rega als catalans, una opinió que va perpetrar ahir a Cadis en una trobada d'advocats de tot l'Estat, amb un to de perdonavides imperialista que fa venir ganes de riure per no plorar. Tot un detall, per part seva, aquest accés de magnanimitat.
En segon lloc, fanfarronada a banda, és de justícia valorar que, després de tres-cents anys llargs patint la incomprensió castellana, aquest il·lustre pare de la Constitució hagi esdevingut el primer espanyol a arribar a la mateixa conclusió que molts catalans, cada cop més, ja fa temps que tenim clara: que l'autonomia que ens cal és la de Portugal. El senyor Peces-Barba creu que el 1640, quan portuguesos i catalans ens vam aixecar en armes, la Corona Hispànica hauria fet més bon negoci fermant el flanc atlàntic i deixant-nos anar a nosaltres.
Progressem adequadament. Que consti que no vull pas cap mal als portuguesos, però no estaria gens malament que aquesta opinió anés fent fortuna per les Espanyes. Si més no per la part que ens toca. No es preocupi, don Gregorio, que si convé li pagarem la gira perquè vagi fent pedagogia per tota la pell de brau. Ja no ens ve d'un ral. L'única cosa que no quadra de tot plegat és que ahir un grup de lletrats catalans assistents a la trobada s'aixequessin i abandonessin la sala en senyal de protesta pel seu estirabot. Si hi hagués sigut jo, a hores d'ara encara em courien les mans del fart d'aplaudir que m'hauria fet. Aquesta clarividència seva és de traca i mocador. Gràcies.
