A l'entorn de l'educació

El Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya ha tingut l'encert de promoure unes jornades a la Seu d'Urgell i a Andorra sota el lema Un professorat de qualitat, factor clau de l'educació, en les quals m'ha plagut participar com a oient, tot i que ja estic jubilat de la professió docent, i que han resultat un revulsiu davant l'escassa valoració que avui dia, en alguns sectors, tenen els mestres i professors i, en general, tots els homes i dones que es lliuren en cos i ànima a aquest procés que pretén apujar el nivell del ser humà i que anomenem educació. La llista dels ponents ja va ser un luxe: Ferran Soriano, Joan Manuel del Pozo, Mercè Izquierdo, Gregorio Luri, Josep M. Díaz-Torrent, Alejandro Tiana, Claudi Alsina, sense oblidar els representants oficials, des de l'arquebisbe copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, a la consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, passant per la ministra d'Educació del govern d'Andorra, Roser Suñé, la degana del Col·legi, Josefina Cambra, i el rector de la Universitat d'Andorra, Daniel Bastida, per esmentar alguns dels càrrecs assistents. Les intervencions oficials, per cert, lluny de ser de circumstàncies, van ser brillants. El copríncep, per exemple, que ha passat pel món de l'ensenyament i el coneix bé, va tenir unes encertades paraules per enlairar l'esperit de tants ensenyants actuals que cauen en depressions davant l'apatia o l'oposició dels seus alumnes a l'hora d'aprendre. Segons ell, cal no perdre l'autoestima i, tot i que de mestres, com en totes les professions, n'hi ha de tota mena, continua havent-hi una majoria de docents que treballa bé i amb molt d'esforç. En unes línies semblants d'optimisme –posant, això sí, els punts sobre les is– van discórrer totes les altres intervencions i fou particularment celebrada la conferència de Ferran Soriano –antic deixeble del copríncep esmentat–, que, sense contradir el que hem intentat resumir fins ara, va apostar –i més ara en època de crisi (que, en grec, vol dir precisament canvi), en tots els àmbits– per la innovació. Innovar, evidentment, suposa risc. Pot haver-hi fracàs i haver de tornar a començar. Segons el conferenciant, la innovació, sovint, no requereix invenció sinó, simplement, la capacitat de fer noves mirades al món que ens envolta i aprofitar, positivament, les esquerdes que presenta. Les jornades, a l'inici d'un nou curs, van significar una alenada d'aire sa.