Opinió

Sense embuts

Lluny d'Europa

Si encara no hem tocat fons, aquí passarem gana. La frase és dura, ja ho sé. I m'ha costat escriure-la. Però totes les dades esparses que tinc damunt la taula porten a aquesta lúgubre conclusió. Hi ha les del creixement del deute, la caiguda del consum, l'absència de crèdit... També n'hi ha alguna d'un color diferent, més tintat d'optimisme. Però per damunt de totes senyoreja aquesta de l'atur: una de cada quatre persones no té feina. S'ha de viure en un món molt a part, s'ha de pertànyer a un club molt exclusiu, per no sentir-se afectat, per considerar-se al marge d'aquest problema.

Les dades són fredes, exposen una realitat cruel: això que passa a Catalunya i a la resta de l' Estat no passa enlloc més d'Europa. Ni a l'Europa de l'euro ni, menys encara, a l'Europa més ampla dels 27. Llevat de Grècia, és clar, sacsejada per una tempesta sense aturador. Però cap altre dels països que encapçalen el calvari europeu té un index d'atur que s'assembli al que patim a l'Estat espanyol. Ni Irlanda (14,2%), ni Portugal (12,5%), ni Itàlia (8,3%), ara al centre de totes les mirades. De la resta, només Eslovàquia i tres països de fora de la zona euro –Bulgària, Letònia i Lituània– superen el 10%. Lluny, molt lluny, del nostre 22,6%.

Tan malament ho hem fet tot plegat, aquí? És només la dimensió de l'anomenada bombolla immobiliària la que explica aquest diferencial? Em fa l'efecte que hem d'afinar molt més l'explicació. No tant per senyalar culpables com per orientar-nos i triar amb encert el camí de la recuperació. Que ha de ser possible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.