Fuetades

Últim cap de set­mana de Fires a Girona. La crisi és tan greu i tan gran que se m'escapa i només l'entenc en les coses peti­tes. Els preus de Fires s'han mode­rat. Les cas­ta­nyes, que sem­pre com­prem al senyor Paco, el de la màquina de tren Kin Fum Fa de la plaça de la Inde­pendència, cos­ten el mateix que l'any pas­sat i són tan o més bones. Les atrac­ci­ons també em sem­bla que no s'han apu­jat, però no us ho puc asse­gu­rar perquè fa anys que no hi pujo: pagar per pas­sar por? No gràcies! Fa calor i hi ha tanta gent com en els anys de bonança econòmica. Però jo he vist que les coses han can­viat en els apar­ca­ments buits. Tota la vida (tota la meva vida, vull dir) apar­car per Fires a prop del cen­tre, pagant o de franc, era una missió sen­zi­lla­ment impos­si­ble. I enguany ja no tant: molts dies podies apar­car tran­quil·lament en qual­se­vol dels pàrquings de paga­ment, perquè la gent dei­xava el cotxe lluny, on podia, i s'acos­tava a les Fires cami­nant.

El dia de Tots Sants vaig anar a la Fira de Mos­tres, a un acte de Girona per la Inde­pendència (GxI) i el Cen­tre Català de Nego­cis (CCN), a mirar què deien. La sala era plena, i els empre­sa­ris van donar dades econòmiques que expli­quen per­fec­ta­ment fins a quin punt ens convé mar­xar d'Espa­nya. Jo he fet els meus càlculs, arro­do­nits. En el temps que tardo a men­jar-me una pape­rina petita de cas­ta­nyes, se'ns en van 3.138.000 euros. És bes­tial, oi? En el temps que dura una atracció que es diu El Látigo i que fa això, fue­ta­des que van fatal per a les cer­vi­cals, mar­xen cap a Espa­nya i no tor­nen 942.000 euros. Això sí que fa mal! I en el temps que tar­deu, esti­mats lec­tors, a lle­gir aquesta columna han volat cap a Madrid 628.000 euros. Jo el pri­mer que faria amb aquests diners és aug­men­tar les pen­si­ons de les vídues. Això esta­ria bé. Sí, això estarà molt bé.