Un terme mitjà

Som un país d'excessos. Pel que fa al temps, per exemple. No fa ni un mes ens ofegàvem de calor i temíem pels efectes d'una sequera que feia massa dies que durava, i avui tenim els camps curulls d'aigua i els boscos tan amarats d'humitat que molts ja frisen perquè torni a fer una mica de calor i esperen que, sobretot!, no glaci per poder anar a caçar algun bolet. Sembla que no acabem mai d'estar conformes amb el clima mediterrani que ens ha tocat viure, que tan aviat mira al sud com al nord, i on tant pot bufar el ponent sec i no ploure ni una gota com el llevant humit i quedar ben inundats. Ara mateix som, pel que fa a l'economia, a la part baixa del giravolt i avall, que continua fent baixada, quan fa quatre anys tot eren flors i violes al capdamunt de la gràfica. A qui no li agradaria viure en un terme mitjà permanent? Sense sotracs, ara amb una pluja fina i delicada, ara amb un solet que escalfés ni molt ni poc, ara amb quatre núvols blancs que fessin bonic. Potser que ens preguntem, com a societat, vull dir, per què no aconseguim aturar-nos d'una vegada i arrencar de nou amb el pas adequat. Llavors, fins i tot, aquest temps nostre tan esbojarrat potser ens agradarà. Encara més.