Per voluntat

Un amic diu al Facebook: “Quin oi que em fa veure els llums de Nadal ja encesos.”. Llums al carrer Beethoven de Barcelona, enceses des de les 5 de la tarda, diuen que provant-les. Segur que els qui han tingut la pensada ho justificaran dient que és una manera d'estimular el consum. Però quin consum? Digueu-me agre, però la trobo una despesa energètica una mica obscena a un mes i mig de les festes de Nadal; unes festes on un de cada cinc catalans, que busquen feina, no l'hauran trobada, de retallades a muntó (per fer servir un altre dialectalisme); el Nadal dels desnonats, de les sales d'operacions tancades, de la mitja hora menys a l'escola pública a causa dels reajustaments, dels expedients de regulació a l'administració pública… Segur que cal donar motius per veure el got mig ple. I la gimnàstica del comprar i vendre pot sacsejar una miqueta la moral grisa de la majoria.

Segueixo la campanya i sento moltes paraules, tan previsibles i buides que em preocupa la manca de lideratge, de propostes valentes, de canvi de paradigma, que no vol dir de trencament violent del sistema, com sembla que des d'algun extrem es reivindica no dient res de nou. Algun matís estimula, però tan poc que entristeix.

I enmig de tanta grisor, centenars d'homes i dones es reuneixen a Barcelona fent honor a les paraules necessàries del conseller Cleries, que ahir deia que com a societat cal que ens comprometem amb els altres, no des de la caritat ni des de la solidaritat de façana, sinó des de l'acció, a través d'un voluntariat compromès. Aquests dies Barcelona acull el Segon Congrés Europeu el Voluntariat, i sentirem propostes i reclams necessaris i interessants. Però al marge de la feina gremial, avui cal dir que un país es mostra en funció del compromís que té amb la seva gent. No som un conjunt d'individus, sinó una comunitat amb moltes necessitats, més que no pas bombetes de Nadal. I només valdran els crits contra allò que no agrada d'aquells que realment participem d'aquest compromís.