Avorriment

Al món de la cul­tura som així d'estranys. Pas­sem en un procés d'acce­le­ració de zero a cent, de l'eufòria a la depressió (l'intel·lecte, la cre­ació i la sen­si­bi­li­tat tenen aques­tes coses). Ara es qüesti­ona la fia­bi­li­tat del procés d'elecció del nou direc­tor del Museu d'Art de Cata­lu­nya (MNAC), que es fa per con­curs. Fins ara es quei­xa­ven de les desig­na­ci­ons a dit i quan s'esta­bleix un meca­nisme rigorós, amb reco­ne­guts espe­ci­a­lis­tes, es comen­cen a llençar dards a la diana, però amb els ulls clucs. Men­tres­tant, els peri­o­dis­tes a qui no els ha tocat el sor­teig espe­cial de l'11/11/11 es dedi­quen a fer tra­ves­ses al vell estil: els daus deci­dei­xen qui és el nos­tre can­di­dat. Siguem seri­o­sos. I, per ser-ho, cal acce­le­rar el procés per no per­dre temps en avor­ri­des fili­gra­nes.