Bolonya

L'edu­cació supe­rior tècnica i pro­fes­si­o­nal es mou des de la gene­ra­li­tat a l'espe­ci­fi­ci­tat. L'equi­li­bri és neces­sari per a la for­mació dels alum­nes que han d'apren­dre dis­ci­pli­nes específiques, d'apli­cació directa, con­creta i espe­ci­a­lit­zada, però també dis­ci­pli­nes bàsiques i genèriques. Tenen aques­tes un doble objec­tiu, per­me­tre l'apro­fun­di­ment en l'espe­ci­a­lit­zació i trans­me­tre la capa­ci­tat de pen­sar, sin­te­tit­zar, ana­lit­zar, com­pa­rar, deduir... dels alum­nes. Tots els apre­nen­tat­ges lli­gats a l'exer­cici d'una pro­fessió reque­rei­xen d'uns conei­xe­ment específics per exer­cir-la. El perill de tot procés d'apre­nen­tatge és que aquest es cen­tri en excés en l'espe­ci­fi­ci­tat, dei­xant de banda o eli­mi­nant la neces­si­tat de la pràctica del que són els conei­xe­ments genèrics, sense els quals els específics per­den pes perquè poden con­ver­tir-se en recep­tes en lloc d'apli­ca­ci­ons i pro­ces­sos.

Sem­bla­ria doncs que per defi­nir un pla d'estu­dis d'una car­rera que suporta una pro­fessió, hau­ria de defi­nir-se pri­mer què és neces­sari saber específica­ment i després qui­nes matèries genèriques s'han de conèixer per supor­tar amb la deguda pro­fun­di­tat les específiques, i una vegada defi­nit què és neces­sari saber com a genèric s'hau­ria de defi­nir l'ori­gen, és a dir, qui­nes dis­ci­pli­nes bàsiques són necessàries conèixer perquè la praxi i la com­prensió de les genèriques esti­gui asse­gu­rada. És obvi que aquest camí des del que és específic, per exem­ple per a un engi­nyer de camins les tècni­ques de cons­trucció de ponts, al que és genèric, la resistència de mate­ri­als, por­ten, en aquest cas, a la física i a les matemàtiques, matèries bàsiques que ense­nyen l'alumne a pen­sar i l'edu­quen en el sen­tit pro­fund de la paraula.

En les huma­ni­tats suc­ce­eix de manera dife­rent perquè no hi ha una acti­vi­tat pro­fes­si­o­nal, tret de la docència, que hagi d'exer­cir-se amb uns conei­xe­ments con­crets, la qual cosa per­met esten­dre la docència en les matèries bàsiques i genèriques perquè les específiques tenen menys importància i hau­rien de tenir una presència escassa en el volum de conei­xe­ments de l'alumne. És això opo­sat al que comu­na­ment es pensa res­pecte de les huma­ni­tats, en què sem­bla­ria que els estu­di­ants d'història, de filo­so­fia, de lite­ra­tura, de filo­lo­gia, de geo­gra­fia o de belles arts han de tenir sobre­tot i primària­ment conei­xe­ments enci­clopèdics... és a dir, específics. És exac­ta­ment al con­trari si volem millo­rar el nivell dels nos­tres estu­di­ants. El més impor­tant de la docència uni­ver­sitària és l'apre­nen­tatge dels alum­nes a saber rao­nar, pen­sar, extreure dels conei­xe­ments el que és essen­cial i dife­ren­ciar-ho del que és acces­sori. La matèria sobre la qual això es faci és quasi indi­fe­rent si la docència porta a saber pen­sar més que a acu­mu­lar conei­xe­ments... mal­grat que l'exer­cici de la memòria és una dis­ci­plina que no es pot obli­dar.

A l'ense­nya­ment uni­ver­si­tari hi ha dos nivells que fins fa poc eren cata­lo­gats de manera ben dife­ren­ci­ada, l'ense­nya­ment supe­rior, engi­nye­ria, medi­cina, dret, eco­no­mia, i ense­nya­ment de nivell mitjà, pèrit, tècnic, infer­me­ria, etcètera. Per als pri­mers el període d'apre­nen­tatge d'assig­na­tu­res bàsiques i genèriques és essen­cial, han de ser els alum­nes capaços d'arri­bar al fons de les matèries, recer­car sobre aques­tes, tro­bar noves apli­ca­ci­ons. Per als segons és menys impor­tant, però el que és neces­sari per a uns com per als altres és que els conei­xe­ments específics siguin domi­nats per tots els gra­du­ats de les facul­tats i esco­les per poder exer­cir la seva pro­fessió.

El pla d'estu­dis de Bolo­nya es plan­teja en dos grans vec­tors: una evo­lució des del que és gene­ral al que és espe­ci­a­lit­zat amb cicles docents seqüenci­als, grau, màster i doc­to­rat, i un canvi del sis­tema de docència per apro­xi­mar el pro­fes­sor a l'alumne, per fer més pro­per i pràctic l'apre­nen­tatge. Es plan­te­ja­ria teòrica­ment un doble iti­ne­rari. Per a aque­lles car­re­res supe­ri­ors el grau supo­sa­ria l'apre­nen­tatge de les matèries bàsiques i genèriques. Al final del grau no podria optar l'alumne a exer­cir cap pro­fessió, neces­si­ta­ria per a això un màster en què a par­tir de l'estruc­tura de conei­xe­ments bàsics adqui­rits en el grau esta­ria en con­di­ci­ons ide­als per apren­dre matèries específiques en el màster. Per a les car­re­res mit­ja­nes el grau hau­ria d'incloure les necessàries espe­ci­fi­ci­tats en les matèries de manera que aquells que s'hi gra­du­es­sin hau­rien de poder entrar direc­ta­ment en el món labo­ral.

Un dels pro­ble­mes de Bolo­nYa és que aquest doble iti­ne­rari no s'ha res­pec­tat. El nom­bre dife­rent de graus que ofe­rei­xen les nos­tres uni­ver­si­tats demos­tra que s'han estruc­tu­rat més en base a les car­re­res de nivell mitjà que supe­rior, i això és causa d'un pro­blema en aquests ense­nya­ments perquè eli­mina l'apro­fun­di­ment en els conei­xe­ments bàsics i genèrics i, per tant, redu­eix la capa­ci­tat dels titu­lats. Les matei­xes carències s'obser­ven en l'ense­nya­ment d'huma­ni­tats, en què assig­na­tu­res més genèriques tals com lite­ra­tura com­pa­rada, filo­so­fia... han que­dat rele­ga­des en favor de dis­ci­pli­nes més espe­ci­a­lit­za­des i con­cre­tes. Diu Jordi Llo­vet rotun­da­ment: “ [...] en la qüestió del saber [...] ella mateixa que­darà mar­gi­nada i més des­pres­ti­gi­ada que mai [...] tota Uni­ver­si­tat immer­gida en aquest pla.” Tenim pro­ba­ble­ment una espe­ci­a­lit­zació exces­siva a les UPC en els graus uni­ver­si­ta­ris. El seu nom­bre, 173, i la pro­porció de màsters a graus, 2,5, ho demos­tren. No és segur que sigui el millor per a la for­mació inte­gral dels alum­nes.

La major dedi­cació de l'estu­di­ant que reque­reix Bolo­nya i el més gran nom­bre d'hores de pràcti­ques fan més difícil la simul­taneïtat dels estu­dis amb el tre­ball, pràctica seguida per molts estu­di­ants per pre­ca­ri­e­tat del sis­tema de beques actu­als. Bolo­nya hau­ria d'haver supo­sat més beques per a estu­di­ants amb ren­des bai­xes. No s'ha fet i això és un segon pro­blema que no ajuda a l'èxit del pla. Seran neces­sa­ris ajus­tos una vegada veri­fi­ca­des a la pràctica les carències dels pri­mers anys de fun­ci­o­na­ment, però hau­rem fet un cop més una reforma pròleg d'una altra reforma. No és el més idoni per a la uni­ver­si­tat, pal de paller social i econòmic d'Occi­dent.