Se'n va el caiman

L'any 1996, durant les elec­ci­ons que varen donar la victòria a Romano Prodi, líder de l'Uni­one, enfront de Sil­vio Ber­lus­coni, Nanni Moretti va estre­nar una pel·lícula ano­me­nada Il cai­mano. En ella, Moretti va par­tir de la idea de que a Itàlia esta­ven pas­sant coses que eren con­si­de­ra­des com a nor­mals però que resul­ta­ven inac­cep­ta­bles per a una democràcia. Moretti denun­ci­ava d'aquesta manera la política de Sil­vio Ber­lus­coni men­tre cre­ava una ficció al vol­tant de la pujada al poder d'una figura que abans havia con­tro­lat els mit­jans de comu­ni­cació. Il cai­mano es pre­gun­tava cons­tant­ment quin actor podria ser capaç d'inter­pre­tar el paper de Ber­lus­coni i en l'escena final donava la res­posta, con­ver­tint-se el propi Moretti en una rèplica del líder polític. La pel·lícula es trans­for­mava en un relat de ter­ror sobre un país que ente­nia el poder com a forma de cor­rupció. Romano Prodi va ser dos anys pre­si­dent fins que el Senat va reno­var la con­fiança a la figura de Ber­lus­coni.

Uns anys, després quan Il cai­mano era denun­ciat, no només per la seva política cor­rupta sinó per les seves orgies i escàndols sexu­als, Moretti va fil­mar una pel·lícula sobre el Vaticà, que per estra­nyes cir­cumstàncies acaba de coin­ci­dir a la car­te­llera amb la dimissió de Ber­lus­coni. Resulta curiós el gir que Moretti ha fet d'Il cai­mano a Habe­mus Papam. En aquesta segona pel·lícula, la qüestió ja no radica en la denúncia de qui governa, sinó en la reflexió de per què a Itàlia ningú pot lide­rar una idea política forta, ja que s'ha gene­rat un fort pro­blema de manca de com­promís i de res­pon­sa­bi­li­tat davant del poder. Moretti uti­litza el Vaticà de rere­fons per cons­truir una faula en què ens parla de com un dels pro­ble­mes greus de la soci­e­tat és la manca de lide­ratge. La imatge tele­vi­siva del nou Pre­si­dent italià, Mario Monti, inten­tant assu­mir el poder per treure Itàlia de la crisi només ha fet que expan­dir-se aquests dies amb la imatge del car­de­nal Mel­vi­lle (Mic­hel Pic­coli), l'home que és ele­git papa i que abans de sor­tir al balcó del Vaticà té un atac de pànic davant la idea que cal pren­dre deci­si­ons. No sé qui­nes deci­si­ons prendrà Monti, però assu­mir el poder després del lle­gat Ber­lus­coni, con­ver­teix Monti en modern Bat­terbly, aquell per­so­natge creat per Her­nan Mel­vi­lle que no parava d'afir­mar: “Pre­fe­ri­ria no fer-ho.”