Fer pinya

Hi ha pocs dub­tes de com admi­nis­trarà el PP la majo­ria abso­luta que gua­nyarà diu­menge. Pot­ser la difi­cul­tat del moment el farà ser més cau­telós al prin­cipi. Però tard o d'hora, fins i tot sense espe­rar que la crisi emeti el seu pri­mer res­pir de recu­pe­ració, es posarà a la feina: “Es vol tor­nar enrere, costi el que costi, siguin qui­nes siguin les con­seqüències”, va escriure fa poques set­ma­nes Miquel Roca.

De manera que sí, només fent pinya tin­drem alguna pos­si­bi­li­tat d'atu­rar-lo, l'allau recen­tra­lit­za­dor que vol des­en­ca­de­nar el PP amb la com­plaença i la com­pli­ci­tat del PSOE. Cap dels par­tits d'obediència estric­ta­ment cata­lana li negarà el seu con­curs, a aquesta pinya, que neces­si­tarà el suport de tot­hom: el dels sig­nants del mani­fest Per Cata­lu­nya, la cul­tura, pre­sen­tat dimarts, el d'aquells altres intel·lec­tu­als que el mateix dia es van situar al cos­tat del can­di­dat d'Ini­ci­a­tiva, i encara el d'aquells ter­cers que han expres­sat pre­di­lecció per la llista d'Esquerra. Li cal el suport de tot­hom que vul­gui donar-li. El de vostè, lec­tor. I el meu, que ja té.

Però no acon­se­gui­rem el pacte fis­cal i que dei­xin tran­quil·la la llen­gua i la cul­tura, ni evi­ta­rem que ens facin recu­lar, si no hi fan mans i mànigues una gran majo­ria dels dipu­tats cata­lans, dels par­tits que he dit abans i de tots els altres, espe­ci­al­ment els de la força que gover­narà l'Estat. Ja ho reco­nec: això últim no és pas gens fàcil. Serem con­seqüents, diu­menge, els cata­lans? A favor de Cata­lu­nya, no pas con­tra Espa­nya.