20-N

Al cap de 36 anys de la mort del dictador Franco anirem a votar per decidir la composició de les cambres espanyoles i qui serà el nou president del govern de l'Estat. Ara com ara, si hem de fer cas de les enquestes, les cartes estan marcades i seran els conservadors del Partit Popular els que se sortiran amb la seva. En aquest darrer dia de campanya poca cosa es pot fer per canviar tendències de vot i segurament menys a les comarques gironines, on sembla que tot estigui dat i beneït amb la conformitat i el beneplàcit de tothom. En el debat d'aquests dies la polèmica ha gravitat entorn de les obres inacabades de l'N-II, i si bé és cert que la cosa clama al cel, també ho és que el govern de CiU donava milionàries ajudes a Spanair mentre es negava a tancar acords amb Ryanair, cosa que provocava pèrdues d'ingressos i de llocs de treball. Tot i l'electoralisme que destil·la, celebro que finalment s'hagi arribat a un pacte de mínims entre les parts perquè així, si mai s'hi fa el baixador del TAV, potser no serà una estació fantasma pagada amb diners públics per a unes instal·lacions que podrien quedar mortes de fàstic a major glòria de l'expansió de l'aeroport del Prat. Tenia raó el candidat socialista Àlex Sáez quan reclamava que els representants de CiU haurien d'entonar també el mea culpa i mullar-se en temes cabdals per a les nostres comarques com són el futur de l'aeroport, les propostes per a l'hospital Trueta, l'acabament de l'eix transversal o la millora en els trens. És clar que almenys hem estat distrets amb les ficades de pota del candidat Duran i Lleida insultant els treballadors andalusos, ridiculitzant els col·lectius gais, barallant-se amb TV3 o atribuint-se patèticament l'única representació del poble català. Què volen que els digui? Personalment m'agradaria que el proper president espanyol fos en Rubalcaba, però em temo que el PP farà bones les enquestes publicades i a més tindrà l'ajuda còmplice dels seus coreligionaris ideològics de CiU. Per altra banda, IC representa les ideologies nefastes que defensaven la dictadura del proletariat i ERC segueix amb la buidor de l'independentisme com a única bandera. Després de votar diumenge persistiran els problemes socials, continuarà la crisi galopant de l'euro dins una Europa que fa figa i, mentre s'elegeix el nou president del país, ens encomanarem a l'Angela Merkel perquè ens salvi els mobles i al president xinès Hu Jintao perquè segueixi comprant-nos deute públic. Com hi ha món!