Impostos i serveis públics

Segons una enquesta de l'Instituto de Estudios Fiscales, amb la crisi ha crescut l'ús de serveis públics com ara la sanitat o l'educació. Amb dades concretes, s'observa que el 93% de les famílies empra el servei públic de salut, dada que potser no sorprèn atès que el sistema d'atenció universal està arrelat a la ment de la població. Allò que sí realça aquest informe és que la inscripció a les escoles públiques ha augmentat en els darrers dos anys, passant del 46% al 56% dels escolars.

Són xifres que, no obstant, per si soles indueixen a la confusió. Només la meitat dels nens i nenes s'eduquen en escoles públiques? Els centres concertats, cal considerar-los públics o privats? Si segueixen el currículum escolar prescrit oficialment i obtenen subvencions s'haurien de definir com a públics. Llavors, segur que el percentatge d'adscrits a l'escola pública esdevindria més elevat.

El fet és que quan la crisi fa estrènyer el cinturó les prestacions de l'estat del benestar estan més sol·licitades i alhora és quan s'engeguen les retallades. Un desfasament amb conseqüències força perjudicials que, d'altra banda, concorda amb un altre tipus de desfasament.

La gent vol prestacions públiques, però a la vegada es mostra refractària a l'hora de pagar impostos, fins
al punt que més de la meitat dels
enquestats considera que l'oferta
de serveis no els justifica. Només
en referència a la sanitat s'obté una majoria de respostes positives, mentre que tocant a l'educació tan sols un 13% valora l'existència de l'escola pública en relació a la pressió impositiva.

Per quina escletxa s'escola la virtut del sistema educatiu que tant li costa de ser aprovat? Al llarg dels anys, se succeeixen governs i plans d'estudi sense aconseguir una apreciable satisfacció per part de la ciutadania. Tot plegat sense aturar-se a pensar què passaria si l'escola pública desaparegués. En imaginar el panorama, tal vegada els impostos no recarien tant.