Altruisme impossible
Divendres passat, llegint la contraportada d'El País, m'assabento que la iniciativa d'operar gratuïtament, fent servir les infraestructures de la sanitat pública, promoguda pel doctor Jaume Torras, especialista en cirurgia hepàtica de l'hospital de Bellvitge de Barcelona, no ha prosperat. Tot i disposar del suport i de l'adhesió a la proposta d'altres metges, cirurgians i infermers, la gerència dels centres públics no hi ha donat suport. Torras assegura que els costos que representaria per a la sanitat pública obrir els quiròfans perquè els especialistes voluntaris (alguns d'ells jubilats) poguessin, de manera altruista, contribuir a minimitzar l'efecte que aquesta crisi està suposant per als malalts, serien mínims. Tan mínims que no suposarien gairebé despesa pública tenint en compte que els salaris de tot el personal sanitari que s'ha adherit a aquesta iniciativa seria 0.
Aquest cirurgià explicava que el que sí que va provocar aquesta proposta és que, en el seu hospital (Bellvitge), es reobrissin alguns quiròfans abans tancats. Mesura del tot insuficient si tenim en compte (i no cal que ens disfressin més les dades ni es donin informacions velades de la realitat) que les llistes d'espera per operar-se, també de malalties que requereixen una intervenció urgent, són molt i molt extenses i preocupants per les conseqüències que aquest retard pot tenir en la salut de l'afectat.
Jo no ho acabo d'entendre. M'adono que cada vegada entenc menys el discurs oficial. Ens sembla a tots fantàstic que uns jubilats o ancians japonesos, preveient que els queda un temps de vida molt acotat, facin gala de la seva solidaritat amb els seus conciutadans i s'ofereixin per anar a fer tasques de neteja a la central nuclear de Fukushima i estiguin disposats a assumir el risc d'entomar més radioactivitat de la que els tocaria; però, en canvi, els responsables de les nostres estructures funcionals són incapaços de permetre que una iniciativa que només requereix de la bona voluntat i disposició d'utilitzar la infraestructura que ja es té tiri endavant.
Què li fa por, a l'administració? Perdre el control de la situació? Deixar de tenir el poder de la decisió d'on, quan
i com? Patètic i lamentable.
No seria millor acollir la proposta, dedicar-hi
els mínims recursos d'organització i donar exemple de bona voluntat i d'interpretació de les
normes?
