La consulta necessària

No sé si socialistes i populars l'han acabat d'entendre, el resultat de les eleccions a Catalunya. Vist allò que van dir diumenge i el que hi van afegir ahir, després d'una primera consulta amb el coixí, tothom diria que tenen greus dificultats per explicar-se i per explicar per què uns van perdre molt més del que ja sabien i per què els altres no van guanyar el que ja tenien coll avall.

És veritat: el senyor Rajoy no necessita els vots de ningú per tenir una majoria estable al Congrés, com ens va fer saber ahir amb aquest seu to tan categòric la senyora Sánchez Camacho. Però ja no ho és tant, de veritat, que Convergència estigui només en mans dels populars al Parlament. Això dependrà en primer lloc de CiU i de la seva capacitat per trenar acords amb socialistes i republicans. I, també, lògicament, d'aquestes altres forces, que hauran de triar entre allò que interessa al partit i allò que convé al país.

I sembla que els socialistes ja ho tenen clar, què faran: el to de tota la campanya, les primeres paraules del senyor Iceta, quan els sondejos a peu d'urna encara els donaven la victòria, o l'accent de la senyora Chacón a l'hora de reconèixer la derrota no fan preveure una oposició constructiva del PSC. I no és fàcil que el congrés del desembre ho canviï, això. De manera que sí, que la consulta sobre el pacte fiscal és més necessària que mai: no és pas només el senyor Rajoy el que no sap què volem la majoria dels catalans; tampoc no sembla que els dirigents socialistes i populars n'estiguin gaire al cas.