Susqueda

Des que el conseller Baltasar va anar a resar a la Moreneta durant la sequera d'ara fa tres anys, que els grans pantans catalans viuen una època de glòria. Fixeu-vos en el de Susqueda, per exemple. Ahir va tornar a oferir-nos un gran espectacle, quan l'aigua es va desbordar per la part més alta de la gran paret de ciment aixecada els anys seixanta. És un fet que ha succeït molt poques vegades i que aquest any 2011 hem tingut la sort de poder veure en dues ocasions. Algú dirà que és aigua malgastada. Certament, en aquest país on no saps mai si plourà o tindrem sequera, tota l'aigua que puguem emmagatzemar és poca. No em negaran, però, que, de tant en tant, val la pena quedar-nos una estona contemplant embadalits com l'aigua cau. És el que fan milers de turistes a llocs on hi ha grans cascades. I és el que van poder fer ahir uns quants afortunats davant el nostre particular i efímer Niàgara.