L'APUNT
Bolets
A casa, el pare havia anat a caçar bolets tota la vida. Rovellons, pinetells i rossinyols eren habituals a la cuina cada tardor. No pas gaires espècies més. Algun ou de reig i algun negrito i, és clar, algun tarlandòs quan no es trobaven bolets millors. Un coneixement heretat dels avantpassats, certament limitat però suficient, del món dels bolets, que allunyava, a més, tota possibilitat d'intoxicació. Bolets desconeguts o dubtosos eren ràpidament rebutjats. Aquesta pràctica boletaire és la que han fet i fan encara moltes famílies, per no dir la majoria, arreu del país. Una manera d'anar caçar bolets molt diferent de la que tenen els micòlegs o la que presenten a TV3, on sembla que aquesta sigui una pràctica senzilla i sense perills, i on, pel meu gust, apareixen massa espècies, amb la consegüent confusió per a molts espectadors. I és que, a vegades, algunes coses, millor que les deixem com han estat tota la vida, no trobeu?