La tercera sempre és la bona

Dijous un article d'opinió en aquest diari recordava que Rajoy havia aconseguit la presidència espanyola després d'haver-ho intentat tres cops. I a la tercera va ser la bona, es titulava. L'expressió la tercera és la bona és la forma correcta en català, tot i que molta gent diu a la tercera va la vençuda, una fórmula calcada del castellà. La frase s'utilitza per assenyalar que, si no hem aconseguit el nostre objectiu en el primer o el segon intent, ho aconseguirem en el tercer. La gènesi de la locució és un proverbi llatí (ad triarios ventum est) i el seu origen no és gaire clar. Una primera hipòtesi explica que el proverbi prové dels combats de lluita grecoromana, en què es considerava que un competidor perdia quan queia a terra tres vegades.

Una altra teoria indica que en la milícia romana hi havia tres files, i en la tercera hi anaven els triarii o triarios, que eren els més valents, que cridaven: Ad triarios ventum est. Finalment una tercera suposició explica que l'expressió podria venir del dret dels segles XVI i XVII, que fixava que el tercer cop que una persona cometia un robatori o un furt havia de ser executada.

Com que prové del llatí, trobem fórmules equivalents en altres llengües per expressar la mateixa idea. Els francesos diuen la troisième sera la bonne i els italians, la terza volta è quella buona. També hi ha locucions equivalents en anglès (third time lucky i third time is the charm).