Gais i herbívors

Aquesta setmana he llegit un parell de notícies que descriuen prou bé la decadència del mascle occidental. La primera parlava d'un senyor de la Provença que ha estat condemnat a pagar 10.000 euros perquè no complia al llit amb la seva dona. L'altre parlava dels herbívors, que es veu que són un fenomen al Japó. Els herbívors són homes que han renunciat no sols a tenir relacions de parella sinó també a practicar sexe. El Japó, justament perquè va abraçar els valors occidentals de manera artificiosa, en pateix més les contradiccions i és un bon marcador de tendències.

Un home que no vol ficar-la és un home feble i desmoralitzat. Montaigne, en els Assajos, parla d'una dona de Barcelona que va acabar portant el seu marit als tribunals perquè només pensava a cucar amb ella. Josep Pla es lamentava en els seus articles que les dones es despreocupessin de l'erotisme, un cop casades. D'un temps ençà només rebo notícies de noies que deixen els seus xicots perquè se senten mal ateses al llit. La notícia de l'home provençal no esmentava el físic de la dona. No sé per què la senyora no es va fer muntar per un veí, si anava tan necessitada, però m'hauria agradat veure un jutge davant d'un home que hagués denunciat la seva esposa per estafa: “La meva dona era una princesa i es va convertir en una balena.”

La dona d'avui se sent independent i forta perquè vivim en un món de cotó fluix. Donem per segures comoditats que són fruit de l'esgotament produït per dues guerres mundials i tres segles de domini omnipotent d'Europa. En els períodes de pau i llibertat, les dones són un motor de sofisticació i refinament, però també de pedanteria i decadència. És bèstia de pensar, però temo que mentre no hi hagi bufetades cada vegada hi haurà més gais i més herbívors, és a dir més homes que renunciaran a les dones o al sexe com es renuncia a tot allò que surt massa car. Els herbívors i els gais han esdevingut els mascles més ben preparats per rivalitzar amb el totalitarisme lasciu de la dona moderna.