La responsabilitat i el ridícul

Entre la responsabilitat i el ridícul hi ha una línia molt prima, tènue, gairebé imperceptible. Tant, que a vegades es pot traspassar sense adonar-se'n.

Els missatges de la reunió de caps d'estat de la Unió Europea de la setmana passada és una llista d'advertències i premonicions fatals. Des de la disciplina germànica imposada per la prussiana senyora Merkel fins a la sobreactuació del seu deixeble Sarkozy, el nou full de ruta augura la pitjor de les condemnes als que incompleixin els sagrats principis de l'austeritat, la contenció i l'abstinència pressupostària. Als díscols els espera el cilici hidràulic i la desventura de l'avern. I com que això d'espantar el personal sembla que és gratis, alguns li han agafat el gust. És cert que la situació econòmica és difícil, que ens hem d'estrènyer el cinturó, que cal fer sacrificis i que ens esperen temps molt durs. Tot això ja ho tenim resignadament assumit i no cal que ens recordin cada cinc minuts que vindrà el papu. Com potser tampoc no cal que al Congrés es faci una cursa per veure qui renuncia a més prebendes abans de seure a l'escó. Si tenen dret a un pla de pensions, a un sou, a unes condicions de viatge o a determinades eines per treballar, que ho utilitzin o que ho eliminin per a tothom. El que cal es que facin bé la feina. Com tampoc no variarà la nostra dissort que el president de la Generalitat firmi els convenis institucionals amb un bolígraf d'un euro, encara que sigui de l'oficina anticorrupció. La simbologia institucional necessita alguns protocols i entre el boli que escriu normal i la ploma rutilant hi deu haver un terme mitjà. Especialment quan no s'albira cap moviment a l'horitzó per reduir, encapsar o eliminar les dietes, complements o sobresous que alguns cobren simplement per anar a passar una estona al consell o ple assignat. Això i una esporgada a fons en el superpoblat entrellat d'institucions, comissions i consells donaria un missatge més contundent. Perquè el que convé ara és crear riquesa per generar ocupació, objectius incompatibles amb la por i el pam pam al culet.