L'independentisme ecologista i Europa

L'aparició en l'escenari polític d'Equo, liderat per l'exdirigent de Greenpeace Juan López de Uralde, obeeix a una operació destinada a controlar el futur de l'ecologia política a l'Estat espanyol i amb l'objectiu de les eleccions al Parlament europeu. Aquest partit, al qual no s'ha vinculat cap dels dirigents “històrics” de l'antiga confederació ecologista dels vuitanta, s'ha creat sense voluntat de consens ni diàleg. Això no ha impedit que rebés el suport del Partit Verd Europeu (PVE), preocupat des de fa dècades per cobrir aquest espai a la península ibèrica.

Per què no ha estat fins ara viable un partit verd autònom amb representació parlamentària a Madrid? Considero que per tres raons fonamentals: 1) La no-acceptació d'una estructura confederal que respectés tots els partits ecologistes creats en les nacionalitats històriques i que defensen el dret a l'autodeterminació. 2) L'intervencionisme polític del Partit Verd Europeu homologant només Iniciativa per Catalunya (ICV) i oferint-li el monopoli radical de representar l'ecologia política a Catalunya i a l'Estat espanyol, menystenint altres partits, com és el cas d'Alternativa Verda, fundat el 1983. 3) Les interferències del PSOE i d'Izquierda Unida, dificultant l'aparició d'aquest nou espai que podria perjudicar electoralment l'ecologització de les esquerres tradicionals.

A Europa, en canvi, l'èxit electoral d'alguns partits verds a França i Alemanya els ha portat a la recerca de la transversalitat apropant-se a la socialdemocràcia a mesura que cercaven poder polític. L'exemple més recent és l'acord a França entre el Partit Socialista i Europe Ecologie-Les Verts, operació que ja es va iniciar amb governs de coalició a Alemanya. Joschka Fischer i Daniel Cohn-Bendit han estat els estrategs d'aquesta deriva.

Què cerca el PVE donant suport a Equo? Doncs crear a l'Estat espanyol un partit fidel, disciplinat i alineat amb els seus objectius: a) Suport als sectors empresarials europeus de les energies renovables, acceptant projectes solars megalomaníacs al nord d'Àfrica com ara Desertec, impulsat pel Club de Roma alemany, i que trenquen el paradigma ecologista de la descentralització energètica. b) Facilitar la relació amb Amèrica Llatina, com va deixar dit Juan Behrend, membre de la Fundació Verda Europea, en un debat organitzat per Equo a Madrid. L'eclosió de moviments antiglobalització i indigenistes, contraris a les grans inversions i infraestructures energètiques impulsades pels consorcis europeus, fan perillar l'estabilitat i el progrés de la socialdemocràcia en aquells països. L'hispànic Equo seria utilitzat pel PVE per donar suport i “orientació política” als futurs líders dels partits verds llatinoamericans.

A Catalunya, Equo ho tindrà difícil per consolidar-se, tot i l'acord que va signar amb els ecosocialistes. Com justifica ICV (que defensa el dret a l'autodeterminació) el seu pacte amb un partit ecologista espanyolista que considera que cal superar el que anomena “nacionalismos periféricos”? Aquesta aliança ha resultat un fracàs electoral (Equo ha obtingut el 20-N un únic diputat a València mitjançant la seva coalició antinatura amb Compromís).