són faves comptades
Glopades de tendresa
Com s'han d'interpretar les llàgrimes dels nord-coreans,
són de dol?
Al Museu Bíblic de Montserrat, entre molts altres tresors, hi ha una col·lecció de portallàgrimes provinent de l'antic Egipte. Són uns flascons molt petits que feien servir les ploraneres. Eren dones que cobraven perquè acompanyessin el festeig fúnebre, al qual precedien ballant, plorant i lamentant-se, en record del difunt. Com que les contractaven per plorar, les ploraneres havien de procurar vessar com més llàgrimes millor i guardar-les dins d'aquest petit recipient per després poder cobrar la feina, ja que anaven a tant la peça. Ja veuen que els autònoms ho han tingut sempre molt magre. Les llàgrimes poden ser sinceres, sentides, postisses, impostades, profundes, silencioses, d'impotència, de felicitat, de joia... L'altre dia vaig llegir una expressió per definir-les molt bonica i molt gràfica, són glopades de tendresa que pugen als ulls. És per això que en veure la reacció dels nord-coreans aquests dies a la mort del seu gran líder, Kim Jong-il, no l'acabo d'entendre. Vull dir que no sé com s'han d'interpretar aquestes llàgrimes, són de dol? Fa uns mesos, segur que ho recorden, vam veure els japonesos que contenien les llàgrimes, els crits, els laments i que organitzadament feien cua després del desastre del terratrèmol i posterior tsunami. Ja sé que són cultures diferents però ordenaven de manera modèlica –incomprensible des d'Occident– el caos i el dolor. A Corea del Nord, aquests dies veiem just el contrari: una explosió controlada d'emocions d'uns
ciutadans que a la feina o sortint del metro ploren sense consol la mort del seu president.
Amb tot el respecte, però, si al final els japonesos van acabar explotant i es van deixar anar, els coreans haurien de poder fer el mateix. Celebrar i festejar el traspàs d'un home que els ha enterrat en vida i que ha aixecat a cotes elevadíssimes les taxes de raquitisme entre la mainada que els ha fet passar gana i els ha condemnat a un futur incert. Si són sinceres, no les entenc però les respecto. Ara, si les llàgrimes coreanes són imposades, com a mínim que les aprofitin, que les recullin i que els serveixin, com a les ploraneres egípcies, per fer calaix i començar a refer-se.
