Sant Google

Què faríem sense Google?, es preguntava un col·lega l'altre dia. Doncs trucar a l'arxiu, mirar l'enciclopèdia, consultar el diccionari o buscar en la guia telefònica. És a dir, el què fèiem no fa pas tants anys. Això sí, allò que abans ens ocupava uns quants minuts, ara ho sabem en segons. La immediatesa i la fiabilitat han estat una de les claus de l'èxit de Google, que és com el Gran Germà que tot ho sap, que tot ho esbrina i que tot ho troba. Què faríem sense Google o què faria Google sense nosaltres, sense els usuaris que cada dia hi fem milions de cerques? En l'època actual i a internet, sobretot, ja s'ha demostrat tot sovint que de les coses que ara són un èxit d'aquí a quatre dies ningú se'n recorda. De moment, el més popular dels cercadors va subsistint perquè ha tingut la capacitat de reinventar-se i de millorar-se amb nombroses aplicacions. També perquè, en general, sempre ha estat molt obert a la diversitat lingüística. El català, per exemple, és present a totes les aplicacions de Google des dels inicis. Per tot això, sobta i molt aquesta traducció a la babalà que ha fet de pobles i carrers catalans. I, francament, no em crec la versió que ha donat la companyia. Bases de dades poc fiables, han dit. Jo més aviat penso que hi ha hagut intenció. La d'aquells que menyspreen la diversitat, la d'aquells que no suporten i no entenen que aquí, com a Polònia, a Itàlia o a qualsevol país normal, els noms de les ciutats, dels carrers i dels veïnats són només els de la llengua pròpia. I escoltin, senyors de Google: s'afanyin a rectificar el seu monumental error. No fos cas que, pel camí, perdessin uns quants devots.