Ressentiment.cat

L'entrada a Rea­gru­pa­ment de l'expor­ta­veu d'ERC a Girona Santi Niell reforça la sen­sació de «club dels rebo­tats» que ja fa temps que s'intu­eix si es repassa, començant pel mateix líder Joan Car­re­tero, el per­so­nal que està anant a raure a aquesta for­mació. No entraré pas a jut­jar si l'empre­nyada que ha por­tat a molts en dife­rents moments a dis­tan­ciar-se de l'inde­pen­den­tisme par­la­men­tari és fona­men­tada o no. En algun cas deuen tenir raó i tot de sen­tir-se menys­pre­ats, arra­co­nats o humi­li­ats. Ara bé, fona­men­tar un nou movi­ment polític en el res­sen­ti­ment, que és el que fan, és la pit­jor manera de començar una aven­tura que, a més, salpa car­re­gada de mari­ners espe­ci­a­lis­tes a sal­tar del vai­xell cap al pri­mer cor­rent crític que els vin­gui de proa. Amb aquest pano­rama, l'únic que cal fer amb Res­sen­ti­ment (ai, vull dir Rea­gru­pa­ment) és comp­tar els minuts que fal­ten per a la pri­mera escissió i cons­ta­tar com uns fun­den sis par­tits més i altres ingres­sen, més d'un per segon cop, a Con­vergència. I la inde­pendència? A Cata­lu­nya no hi ha res que esperi més que la inde­pendència. Ni el finançament.