Un any de govern és una anècdota

Aquest diari va fer ahir un excel·lent i completíssim dossier sobre el primer any de govern d'Artur Mas. Si encara no l'han llegit, ho facin. Es tracta d'un bon treball elaborat des de la perspectiva més estrictament periodística: l'anàlisi política pròpia contrastada i complementada amb l'opinió dels experts en les matèries en què el govern té competència, molts dels quals, per cert, han renunciat a fer cap valoració numèrica de l'executiu, probablement en considerar que seria massa subjectiva. I és veritat. Quins barems hauríem de fer servir per concloure que el gabinet de Mas ha aprovat o suspès? Per més que els resultats de les urnes hagin estat bons per a Convergència i Unió i per més que els entesos en els afers de la gestió pública puntuïn més alt o més baix, en aquest país on tothom es veu amb cor d'esmenar el director de la seva empresa, l' entrenador del Barça, el president del govern i qualsevol que no sigui un mateix, l'executiu del país suspendrà, sempre i amb una rotunda seguretat, tots els exàmens ciutadans que es facin en les tertúlies de cafè, ens els fòrums internautes o en qualsevol altre lloc on els examinadors se sentin veritablement lliures.

Allò que de veritat i seriosament permet aprovar o suspendre un govern és l'anàlisi macerada en la perspectiva temporal, quan ja no hi ha rectificacions possibles i el pòsit del treball encertat o erroni encara és visible. Es veurà potser en el futur que el gabinet de Mas ha posat en aquest primer any la primera pedra de l'escala que ha de permetre sortir de l'atur els més de 600.000 catalans que ara hi són oficialment i tots els joves que no han tingut l'oportunitat de ser-hi comptabilitzats? Es veurà potser, un dia més enllà, que l'actual executiu ha posat els fonaments d'una política industrial més basada en la radicació no pas en l'exportació de capital i de talents? Podrem comprovar en un temps a venir que el govern convergent d'avui ha relligat amb determinació una estructura fiscal que ens faci més independents? Advertirem en l'horitzó dels dies que la feina del govern d'avui preparava l'adveniment d'un govern sobirà? Qui sap si un dia veurem alguna cosa o res de tot això, però avui no ho veurem pas perquè l'enormitat de les tisores ens tapa el camp de visió.