Opinió

Els errors del PSC

Se sosté l'antiga excusa de divisió de la societat catalana en dos? El que es posa de manifest és que els socialistes del PSOE han devorat el PSC

Qui podia espe­rar que el PSC es reno­va­ria a fons per ordir un par­tit soci­a­lista català, amb una auto­no­mia veri­ta­ble enfront del PSOE? Qui podia creure que el PSC obtin­dria el beneplàcit per tenir un grup par­la­men­tari propi com dema­nen alguns dels mili­tants del par­tit? Fa massa anys que el PSC s'ha con­ver­tit en PSOE. Només el parèntesi Pas­qual Mara­gall va ali­men­tar les espe­ran­ces de tor­nar a unes tesis pen­sa­des des de Cata­lu­nya.

No cal donar vol­tes al tema: el Par­tit Soci­a­lista de Cata­lu­nya fa temps que ha anat per­dent la seva iden­ti­tat. Pri­mer de mica en mica, més enda­vant defi­ni­ti­va­ment. Els errors en què el par­tit dels cata­lans va incórrer s'han pagat a déu dóna. I l'error pristí par­teix de la unió del PSC amb la fede­ració cata­lana del PSOE.

L'error par­teix de l'estrany canvi de rumb d'un par­tit soci­a­lista català que havia nas­cut a Cata­lu­nya, s'havia estès ben de pressa per pobles i ciu­tats del país i havia arre­lat a Bar­ce­lona, sobre­tot dins un bon grup d'intel·lec­tu­als –Raventós, Serra, Obi­ols, els ger­mans Mara­gall, Maria Aurèlia Cap­many, Marta Mata i un llarg etcètera–. Era difícil saber en quina estra­nya temp­tació havien cai­gut els diri­gents d'un par­tit que ja s'alçava ferm i inde­pen­dent per unir-se amb una mino­ria de repre­sen­tants d'un fort par­tit espa­nyol de llarga història, el PSOE, quan fins aquells moments el PSC rebut­java les tesis del par­tit jacobí que fun­ci­o­nava amb una forta exe­cu­tiva cen­tral. Encara és més estrany si es té en compte que la fede­ració cata­lana del PSOE eren unes mino­ries, més com a enllaç amb el par­tit cen­tral que res més. No tenien ni la més mínima força política.

L'argu­ment de tall ide­a­lista que va cir­cu­lar en aquells moments con­sis­tia a asse­gu­rar que si el PSC i la fede­ració del PSOE no s'unien es divi­di­ria la soci­e­tat cata­lana amb una gran rasa: a una banda les per­so­nes aca­ba­des d'arri­bar d'Anda­lu­sia; a l'altra les per­so­nes cata­la­nes de tota la vida. Com que els ide­a­lis­mes eren el pa de cada dia, molta gent va caure de ple en aquesta argu­men­tació, apa­rent­ment con­vin­cent.

No va tri­gar gaire a dei­xar-se sen­tir la força acla­pa­ra­dora d'un par­tit capi­ta­ne­jat per un aca­bat d'estre­nar i carismàtic Felipe González. M'estal­vio el procés prou cone­gut que va dur el par­tit soci­a­lista català, d'entrada abso­lu­ta­ment majo­ri­tari dins la coa­lició, a mino­rar la seva força fins als con­gres­sos de l'Hos­pi­ta­let i de Sit­ges, en els quals l' ano­me­nada tendència PSOE es va apo­de­rar de la direcció del PSC-PSOE. Només, com hem dit, la vin­guda de Mara­gall va revi­far el soci­a­lisme català. De seguida, rea­pa­rei­xen els Mon­ti­lla, Iceta, Cor­bacho, etcètera. I la situ­ació ja és irre­ver­si­ble: el PSC esdevé una mino­ria dins el PSC-PSOE, i es queda sol dema­nant un grup par­la­men­tari propi.

El desen­llaç d'aquest congrés era d'espe­rar. Les agru­pa­ci­ons de Bar­ce­lona i el cin­turó es decla­ren de seguida a favor de Navarro, can­di­dat que refusa el grup par­la­men­tari. L'ano­me­nada tendència cata­la­nista s'arre­plega entorn de Ros, l'alcalde de Lleida. I alguns entorn del can­di­dat Elena. Tot estava can­tat: Navarro gua­nya­ria fol­ga­da­ment. Tot estava can­tat? No pas del tot: a l'exe­cu­tiva pràcti­ca­ment no hi ha repre­sen­tació dels que volen el grup par­la­men­tari. Només alguna petita con­cessió a la gale­ria, i Ros, que, en una apa­rent uni­tat, s'agafa de la mà amb els altres can­di­dats.

Se sosté l'antiga excusa de divisió de la soci­e­tat cata­lana en dos? El que es posa de mani­fest és que els soci­a­lis­tes del PSOE han devo­rat el PSC. Defi­ni­ti­va­ment. És posa de mani­fest que sota l'antic argu­ment de no voler divi­dir s'ama­gava una indis­cu­ti­ble ànsia de poder.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.