Tabú i monarquia

No deixa de ser impressionant com poden canviar algunes coses en pocs anys. El tabac, per exemple. No fa pas tant era ben present en oficines, bars i en moltes cases, i ara se'ns fa ben estrany veure algú que fuma en algun d'aquests espais. Amb la monarquia espanyola ha passat alguna cosa semblant. Molts recordareu, per exemple, les disculpes que va haver de demanar –o va voler demanar– Jordi Pujol per les “riotes” provocades per la infanta Helena en el programa de Miquel Calçada a TV3. Res de l'altre món, d'altra banda: una foto d'Helena plorant el dia de la inauguració dels Jocs de Barcelona penjava d'una paret del plató. Res comparable amb el tractament que alguns programes d'humor, aquí i fora d'aquí, fan actualment de la monarquia. O com això que van fer ahir de fer públics, presumptament, tots els comptes “reials”. Una qüestió que no fa ni quatre dies era totalment tabú. De més verdes en maduren, diu la dita, cosa que, per experiència familiar pròpia, saben molt bé el rei, el príncep i a la casa reial. La qüestió és saber si maduren perquè hi ha millores democràtiques o perquè a algú li interessa ara mateix tirar llenya al foc. Que tot podria ser. O ja és.