Professió de fe

Les ratlles que segueixen, escrites per un dels fundadors del diari amb el títol “Les oracions del Punt” en els temps difícils dels inicis, traspassen, intemporals, la barrera dels anys i planen amb la mateixa força amb què van ser teclejades en una vella Olivetti en aquest present que necessita, més que mai, una professió de fe en El Punt Avui:

“Crec en El Punt, / diari tot català, / sempre independent i democràtic. / En un Punt Diari / nacionalista i comarcal; / concebut en el temps de la dictadura i la repressió, / nasqué finalment per voluntat de ciutadans lliures; / pateix les contradiccions nacionals; ha estat crucificat, però encara no mort i sepultat. / Ha arribat al número cinc-cents; / espera aguantar molts anys entre els lectors; / viu en l'esperança / que el seu treball serà d'utilitat / per a la reconstrucció nacional de Catalunya. / Crec en el Punt Diari; en els cooperativistes i accionistes; / en els lectors de cada dia; / en els subscriptors i en els quiosquers; / en tots els treballadors que el fan possible; / en una llarga vida al servei d'aquest Poble. Amén.”

Parenostre:

“Lector del Punt que ets al carrer / sigues subscriptor d'aquest diari ben nostre. / Pensa, com nosaltres, que aquests quaranta anys / varen ser el parèntesi trist, després d'una guerra, / que ara hem d'aprendre a tancar. / El nostre diari de cada dia / demana'l al quiosc el dia d'avui, / perdona les nostres culpes / i no siguis indiferent a la nostra lluita, / ans ajuda'ns a sortir cada dia. Amén.”

Just Manuel Casero, 5 d'octubre de 1980.