Reis

Si teniu mai­nada, avui segur que us heu lle­vat aviat. ¿Qui és capaç de dir-los que s'espe­rin una mica, si fri­sen per aixe­car-se, si han dor­mit inqui­ets i a la nit han sen­tit tota mena de sorolls i fins i tot han vist les ombres dels Reis i els pat­ges als pas­sadís? S'aixe­quen amb el cor a cent per hora i tre­mo­lant d'emoció, i es faran grans però sem­pre es recor­da­ran de l'ale­gria i el tras­bals en veure els paquets ben posats, de colors vius, que els han dei­xat al men­ja­dor. L'exci­tació pura i inno­cent dels nens més petits, que tro­ben ben natu­ral que els Tres Reis els hagin por­tat tan­tes coses, es trans­forma, al cap d'uns anys, si la cri­a­tura pensa i té bon cor, en un sen­ti­ment de ten­dresa incòmoda en veure la cara expec­tant i ansi­osa dels seus pares men­tre ell obre un paquet dar­rere l'altre.

Els anys de la innocència duren molt poc –vuit, a tot esti­rar–, però són tan agraïts que cal­dria tenir sem­pre a casa algú petit que posés amb molta fe pa i aigua pels cavalls i una mica de vi per als pat­ges. Els Tres Reis s'ho merei­xen tot, i ho saben tot. Saben que són els únics reis de l'uni­vers que estimo i que res­pecto. I saben quin és el meu propòsit estre­lla per als 2012, a part de cami­nar, no mirar tan­tes vega­des el cor­reu electrònic i tru­car més els amics? Convèncer cada dia de l'any una per­sona que Cata­lu­nya ha de ser inde­pen­dent, si vol ser. Per això m'han por­tat el lli­bre del Cer­cle Català de Nego­cis L'estat propi, el millor negoci, que m'anirà molt bé, perquè en trauré argu­ments econòmics irre­fu­ta­bles: els números, com el cotó, no enga­nyen!

Cata­lu­nya i els Reis d'Ori­ent sem­pre han tin­gut molt bona relació. Crec que els cata­lans els agra­dem. S'ado­nen que, sense menys­prear ningú, els pre­fe­rim al Pare Noel. I saben sobre­tot que a la Cata­lu­nya inde­pen­dent de demà sem­pre hi tin­dran un lloc d'honor.