No somiï truites, ministre

No sé si sap, el ministre De Guidos, que els pressupostos de la Generalitat els aprova el Parlament, és a dir, que tenen rang de llei. Pretendre que acceptem que el govern de l'Estat decideixi què pot o no pot aprovar el Parlament de Catalunya, francament, és somiar truites, senyor ministre. Només amb la imposició pura i dura aconseguirà tirar-la endavant, una proposta d'aquesta mena.

La trobem inacceptable, la idea, perquè vulnera la legalitat vigent i, sobretot, sobretot, perquè contradiu la voluntat de la immensa majoria dels catalans. El que no es pot afirmar amb tanta rotunditat és que les manifestacions de rebuig, unànimes en el fons, es despullin dels matisos per vestir la unitat.

Ningú no sap, a hores d'ara, com es concretarà la voluntat de control expressada pel senyor ministre a través del Financial Times. Però si algú en tenia cap dubte, de com utilitzarà el PP la majoria absolutíssima que l'ha dut al govern de l'Estat, ara ho començarà a veure clar: Espanya només pot ser una, sotmesa a un únic poder.

És veritat: la sortida de la crisi exigeix una acció coordinada de tothom, de l'esforç i de la responsabilitat de tothom: de Catalunya i d'Espanya, de França, d'Alemanya; de tots els estats, les nacions i les regions d'Europa, de tots els ciutadans europeus. Però la cooperació, la coordinació o la responsabilitat mai no han de ser sinònims d'imposició o sotmetiment.