Sense firma

El titulo Sense firma però el signo, aquest article, perquè estant a favor del fons deploro la forma. Parlo de la vaga de firmes, acordada en una assemblea pels treballadors d'aquest diari, per protestar pel fet que encara no hem cobrat el sou del mes de desembre passat. De cap manera un desacord dels treballadors amb l'empresa ha d'afectar els drets dels lectors, entre els quals figura, de manera destacada, el de conèixer la identitat de l'autor d'un article, d'un reportatge o d'una notícia. Només unes poques qüestions d'ordre ideològic o professional justifiquen, a parer meu, que un periodista entregui per a la publicació un treball sense signar.

Per defensar qualsevol reclamació de tipus laboral o salarial, la normativa vigent atorga als treballadors múltiples possibilitats. Cap de còmoda ni agradable, ja ho sé. Però la protesta, si finalment es produeix, ha d'interpel·lar directament l'empresa, o els seus gestors o fins els seus propietaris. Però mai els usuaris, en aquest cas els lectors, fent-los víctimes o partícips involuntaris d'un conflicte en el qual no tenen cap responsabilitat.

Al contrari, jo crec que els devem una explicació. De fet, considero que hauríem d'arbitrar la manera d'oferir als nostres lectors i als anunciants una informació objectiva sobre els moments difícils que viuen la societat editora i els seus treballadors.

¿Els hem d'obligar a llegir o escoltar la competència per saber què passa en el si del diari que compren cada dia o del qual són subscriptors?