De Girona al món

Una de les conseqüències del desacord d'aquest últim any i escaig entre el govern i Ryanair ha estat la sensació que Girona es desconnectava del món. De tenir un aeroport amb un munt de destinacions a les principals ciutats europees vam passar a no tenir ni un trist vol a Londres. Cert que, abans de Ryanair, l'aeroport de Vilobí d'Onyar era el desert –talment com tots els nous que s'han construït per les Espanyes–, però també és veritat que un cop vistes les possibilitats reals de les instal·lacions gironines ningú ja preveia la possibilitat de tornar enrere. Durant aquest any i escaig, doncs, d'anades i vingudes –en què per moments ens han tornat al cap les imatges d'aquell aeroport infrautilitzat d'abans– hi ha hagut almenys la confiança que allò tiraria endavant, que teníem, que tenim, un gran actiu i que, malgrat tot, malgrat la prepotència de Ryanair i el tour de force certament arriscat del govern, al Girona Costa Brava hi tornarien a aterrar ben aviat un munt d'avions. I més que n'hi baixaran i se n'enlairaran si la gestió de l'aeroport es fa des d'una posició que defensi els interessos gironins i catalans i tenint clar, sobretot, que les ajudes públiques no seran per sempre.