Josep Pallach

Recordo molt bé la mort del polític i pedagog Josep Pallach (Figueres, 1920, Esclanyà, 1977). Va ser el gener del 1977, en plena transició política, quan l'extrema dreta i els militars intentaven fos com fos que la democràcia no és que no arribés a bon port, sinó que ni hi arribés. Pallach ja destacava en aquell moment entre els líders polítics catalans amb més futur al costat de Jordi Pujol, Joan Raventós, Ramon Trias Fargas i Heribert Barrera, sobretot des que la primavera del 1975 havia participat en el famós cicle de conferències Les terceres vies al Col·legi d'Advocats de Barcelona. Dèiem abans que tenim ben present el record de la mort de Pallach, perquè va ser la defunció, però, sobretot, la intransigència del règim, el que van estroncar un altre de cicle de conferències similar, el que ell i altres polítics catalans havien de fer a Torroella de Montgrí, organitzades pel llavors vitalista Casal del Montgrí. No hi va haver manera que el govern civil –sempre el govern civil– ho autoritzés. Massa por de la llibertat, gairebé un any i mig després de la mort de Franco. Estudiants com érem, però, a Palafrugell, vam poder acomiadar Pallach al petit cementiri d'Esclanyà. De fet, la vila del peix fregit no ha oblidat mai Josep Pallach. Primer per l'estreta vinculació personal que hi mantenia el farmacèutic Frederic Suñer, que anys més tard en seria alcalde. Una fidelitat que ara han volgut concentrar en la recent creada Fundació Pallach, dedicada a l'altre camp en què va brillar Pallach, l'educació. La fundació, presentada aquesta setmana, neix amb la voluntat de coordinar i enllaçar els diferents àmbits educatius. Tot un repte que necessita i mereix tot el suport del món. Per cert, no sé si Pallach estaria tant d'acord en les lloances escoltades ahir sobre Manuel Fraga...