Franquisme

Ras i curt, amb el franquisme s'hi era o no s'hi era. I els qui hi van ser i després van evolucionar, legítimament, cap a posicions democràtiques –fos per necessitat o per convenciment–, com Manuel Fraga, doncs, això, hi van ser i aquest és un estigma que, agradi o no, els va marcar durant tota la seva vida política. Si es volia fer política, ser del règim franquista era, aquells anys durs de repressió, l'opció fàcil. S'evitava una més que segura pena de presó i, si es tenien pocs escrúpols, que sovint era el cas, doncs, fins i tot es podien guanyar un munt de diners. Molts espanyols i catalans van decidir integrar-se al règim. Fins i tot, alguns d'ells amb bona voluntat de servei. Però allò difícil i arriscat, si es tenien principis i si es creia en la democràcia, era ser a l'oposició. Els que hi van ser, que van ser molts, sí que haurien de merèixer el nostre homenatge. Els altres, ni que en democràcia haguessin fet algun mèrit, no són, o més aviat no eren, dignes de gaires elogis. No creieu?