La Sagrera-Sant Andreu

Les associacions de veïns segueixen sense entendre què és això de la democràcia i s'entesten a demanar que els polítics els escoltin i els facin cas. La primera cosa és certa i la segona és falsa. Contràriament al que diuen les associacions de Sant Andreu, la Sagrera, Verneda Alta i Bon Pastor, l'Ajuntament de Barcelona no està obligat a acceptar que els plantejaments dels veïns “es plasmin sobre el paper i es concretin al carrer”. Per dues raons: perquè els ciutadans trien el polític perquè dugui a terme el seu programa sense més pressions del compte; perquè, sovint, els veïns –molt especialment les associacions de veïns– tenen una idea excessivament esbiaixada i partidista de la realitat. Això últim és el que els passa a les associacions esmentades abans quan fan pública la seva queixa sobre els plans del futur complex viari Sagrera-Sant Andreu.

El polític té dret a equivocar-se per demèrit propi. Però no té l'obligació de fer realitat els desitjos d'uns veïns –reducció del nombre de carrils de circulació, limitació del trànsit d'automòbils, carrers de trànsit local amb la vorera i la calçada a un mateix nivell o carrils bici– que no acaben d'entendre que l'estació del TAV ha de ser accessible de manera ràpida i amb els mínims entrebancs possibles. Veïnes i veïns, un nus ferroviari –recordo que el TAV és un tren– és un nus ferroviari i no un lloc d'esbarjo.