Pobresa extrema

Les dades sobre l'atur, sobre famílies sense cap mena d'ingressos, ni prestació social o les d'aquells que depenen del PIRMI, són esgarrifoses. El PIRMI, un programa creat com una acció de solidaritat de caràcter universal envers els ciutadans amb greus dificultats econòmiques i socials, havia de ser un instrument d'inserció mitjançant un tractament integral de les situacions de pobresa i marginació. Ara ha patit una retallada dràstica amb l'excusa que part dels receptors no n'eren mereixedors. Darrere de les xifres i dades estadístiques que llegim a les planes de societat i economia, hi ha famílies, amb pocs o sense recursos, situacions dramàtiques i d'una pobresa absoluta, només comparable a la viscuda durant la postguerra. Aquest dies a Girona han estat notícia les cues de gent que es formen a la porta del darrere dels supermercats a l'hora de tancar, quan els empleats llencen als contenidors els aliments caducats o que no són aptes per a la venda. L'Ajuntament ha demanat als supermercats que col·laborin a cercar sistemes més humanitaris per repartir la misèria i evitar revendes i abusos de grups organitzats que es mouen entorn dels contenidors. Parlem de gent que només busquen rossegons del que sigui per poder menjar. Els serveis socials haurien de reflexionar com ajudar millor aquestes famílies que es troben en situació de pobresa més extrema.