Fins quan seguirem impassibles?

Fins quan els cata­lans man­tin­drem estoi­ca­ment la incom­pren­si­ble acti­tud de pas­si­vi­tat total davant les con­ti­nu­a­des enves­ti­des d'uns polítics, els del govern de CiU, que de manera per­sis­tent segueix demos­trant una total incom­petència per acti­var l'eco­no­mia i per crear ocu­pació, o sigui perquè el país surti de la crisi? De moment tot el que han sabut fer són reta­lla­des i més reta­lla­des, parau­les boni­ques (com les del pre­si­dent Mas en el seu dis­curs de final d'any), decla­ra­ci­ons solem­nes d'uns propòsits (reducció de l'espoli fis­cal o la tran­sició naci­o­nal), i acti­tuds que els con­tra­di­uen fla­grant­ment, com les tea­trals i fari­sai­ques nego­ci­a­ci­ons que han man­tin­gut amb ERC i PSC pels pres­su­pos­tos d'enguany, quan ja és una evidència que, un cop més, els con­ver­gents (vés a saber si diri­gits pel Mas o pel Duran?), s'han abai­xat els pan­ta­lons per pac­tar amb el PP.

A hores d'ara, la política dels con­ver­gents, sem­pre tan opaca i con­fusa, ha dei­xat de ser creïble, ja que en poc menys d'una set­mana s'han obser­vat movi­ments con­tra­dic­to­ris. Vegeu-ho, si no: per una part, el con­se­ller Mas-Collell cri­tica ober­ta­ment que els popu­lars acu­sin les auto­no­mies del dèficit de l'Estat i les mesu­res de con­tenció de la des­pesa que les comu­ni­tats autònomes hau­ran d'apli­car, així com les san­ci­ons que es pre­veu que s'apli­quin a les que superin el dèficit esta­blert; per l'altra, el pre­si­dent Mas viatja a Lon­dres per jus­ti­fi­car què? I encara per una altra, CiU, en el Congrés de Dipu­tats, dóna suport “per coherència i per valen­tia política” a l'incre­ment d'impos­tos line­als del PP, els quals, per als cata­lans, supo­sa­ran una nova càrrega de 1200 mili­ons d'euros més. Un suport que poste­ri­or­ment en una con­ferència a Madrid, Mas jus­ti­fica com un dipòsit a ter­mini que el govern català con­ce­deix al govern Rajoy (com si aquest el neces­sités...). Cer­ta­ment patètic i deplo­ra­ble. Tant, que el recon­ver­tit inde­pen­den­tista, el pre­si­dent Pujol, tor­nava a insis­tir en la urgència de la via sobi­ra­nista per superar la con­ti­nu­ada agressió a què ens sot­me­ten els dife­rents governs espa­nyols.

La pressió que deuen exer­cir els mece­nes con­ver­gents ha de ser molt impor­tants perquè el govern de Mas, con­tra tota lògica política o naci­o­nal, s'arros­se­gui als braços d'aquells que repre­sen­ten millor que ningú la volun­tat espa­nyola d'ofe­gar i espo­liar Cata­lu­nya. Ser de dre­tes no com­porta ser esclau de les exigències dels lob­bies neo­li­be­rals fins a l'extrem de trair les expec­ta­ti­ves naci­o­na­lis­tes o els anhels inde­pen­den­tis­tes d'una gran majo­ria dels que els van votar. Amb quina cara jus­ti­fi­carà el pre­si­dent Mas haver pac­tat el pres­su­pos­tos del 2012 (aquest sem­bla l'esce­nari més que pro­ba­ble) jus­ta­ment amb els cul­pa­ble de la paràlisi de l'Esta­tut, que són els matei­xos que volen fer emmu­dir la nos­tra llen­gua, després d'haver menys­tin­gut l'oferta de pacte dels repu­bli­cans i dels soci­a­lis­tes? És que pot­ser el PP ens ha garan­tit el pacte fis­cal i la plena sobi­ra­nia finan­cera...?

Davant del trist espec­ta­cle que ofe­rei­xen els polítics que ens gover­nen, cal for­mu­lar unes pre­gun­tes:

a) Senyor Mas, vostè a qui es deu? A tota la ciu­ta­da­nia o només als grans empre­sa­ris i al lobby finan­cer que ens està ofe­gant?

b) Quan ens alli­be­ra­rem els cata­lans (tots, no només el per­so­nal de sani­tat, de pre­sons o de segu­re­tat) de la pas­si­vi­tat, huma­na­ment com­pren­si­ble per la pre­o­cu­pant ines­ta­bi­li­tat econòmica i d'ocu­pació que patim, per dir prou a ser sub­mi­sos als poders finan­cers i als polítics que els fan el joc?

c) Quan sor­ti­rem al car­rer fins a acon­se­guir fer caure tanta fal­se­dat, tanta hipo­cre­sia i tanta medi­o­cri­tat que només vet­llen per la seva pol­trona, sense –en cap moment– exte­ri­o­rit­zar una petita sen­si­bi­li­tat pel sofri­ment de la majo­ria dels cata­lans, ni per les seves legítimes aspi­ra­ci­ons, per cert molt allu­nya­des d'allà on ens porta el govern de CiU?