Fins quan seguirem impassibles?

Fins quan els catalans mantindrem estoicament la incomprensible actitud de passivitat total davant les continuades envestides d'uns polítics, els del govern de CiU, que de manera persistent segueix demostrant una total incompetència per activar l'economia i per crear ocupació, o sigui perquè el país surti de la crisi? De moment tot el que han sabut fer són retallades i més retallades, paraules boniques (com les del president Mas en el seu discurs de final d'any), declaracions solemnes d'uns propòsits (reducció de l'espoli fiscal o la transició nacional), i actituds que els contradiuen flagrantment, com les teatrals i farisaiques negociacions que han mantingut amb ERC i PSC pels pressupostos d'enguany, quan ja és una evidència que, un cop més, els convergents (vés a saber si dirigits pel Mas o pel Duran?), s'han abaixat els pantalons per pactar amb el PP.

A hores d'ara, la política dels convergents, sempre tan opaca i confusa, ha deixat de ser creïble, ja que en poc menys d'una setmana s'han observat moviments contradictoris. Vegeu-ho, si no: per una part, el conseller Mas-Collell critica obertament que els populars acusin les autonomies del dèficit de l'Estat i les mesures de contenció de la despesa que les comunitats autònomes hauran d'aplicar, així com les sancions que es preveu que s'apliquin a les que superin el dèficit establert; per l'altra, el president Mas viatja a Londres per justificar què? I encara per una altra, CiU, en el Congrés de Diputats, dóna suport “per coherència i per valentia política” a l'increment d'impostos lineals del PP, els quals, per als catalans, suposaran una nova càrrega de 1200 milions d'euros més. Un suport que posteriorment en una conferència a Madrid, Mas justifica com un dipòsit a termini que el govern català concedeix al govern Rajoy (com si aquest el necessités...). Certament patètic i deplorable. Tant, que el reconvertit independentista, el president Pujol, tornava a insistir en la urgència de la via sobiranista per superar la continuada agressió a què ens sotmeten els diferents governs espanyols.

La pressió que deuen exercir els mecenes convergents ha de ser molt importants perquè el govern de Mas, contra tota lògica política o nacional, s'arrossegui als braços d'aquells que representen millor que ningú la voluntat espanyola d'ofegar i espoliar Catalunya. Ser de dretes no comporta ser esclau de les exigències dels lobbies neoliberals fins a l'extrem de trair les expectatives nacionalistes o els anhels independentistes d'una gran majoria dels que els van votar. Amb quina cara justificarà el president Mas haver pactat el pressupostos del 2012 (aquest sembla l'escenari més que probable) justament amb els culpable de la paràlisi de l'Estatut, que són els mateixos que volen fer emmudir la nostra llengua, després d'haver menystingut l'oferta de pacte dels republicans i dels socialistes? És que potser el PP ens ha garantit el pacte fiscal i la plena sobirania financera...?

Davant del trist espectacle que ofereixen els polítics que ens governen, cal formular unes preguntes:

a) Senyor Mas, vostè a qui es deu? A tota la ciutadania o només als grans empresaris i al lobby financer que ens està ofegant?

b) Quan ens alliberarem els catalans (tots, no només el personal de sanitat, de presons o de seguretat) de la passivitat, humanament comprensible per la preocupant inestabilitat econòmica i d'ocupació que patim, per dir prou a ser submisos als poders financers i als polítics que els fan el joc?

c) Quan sortirem al carrer fins a aconseguir fer caure tanta falsedat, tanta hipocresia i tanta mediocritat que només vetllen per la seva poltrona, sense –en cap moment– exterioritzar una petita sensibilitat pel sofriment de la majoria dels catalans, ni per les seves legítimes aspiracions, per cert molt allunyades d'allà on ens porta el govern de CiU?