Un país divers

Sovint sembla que ens oblidem que Catalunya és un país divers i molt complex. Geogràficament, per exemple. En un petit territori, d'una mida que en molts altres països és ben monòton i homogeni, nosaltres hi tenim una diversitat paisatgística i natural extraordinària. Fent pocs quilòmetres podem passar de la platja a l'alta muntanya, d'uns conreus de regadiu a uns altres de secà, d'una terra de vinya a una de cítrics, d'un petit poble a una gran capital europea, un bé de Déu que a vegades no valorem prou bé. La diversitat de la llengua també continua sent, sortosament, molt important. Ho hem vist aquests dies amb la paraula fred que empordanesos i gironins utilitzem en femení i que, en canvi, a la Garrotxa o a Osona ja usen en masculí. Parlem de fred però podríem parlar dels múltiples noms que, arreu del país, tenen els bolets més comuns o tantes altres coses. Tot plegat és fruit, sovint, de la diversitat geogràfica que comentàvem. Serres i serralades separen pobles i ciutats, comarques i valls. Carreteres i vies fèrries i els grans mitjans de comunicació han trencat barreres els últims anys, però sovint el país petit de cadascú, el paisatge on passem la infància i l'adolescència és el que ens marca per sempre. Una diversitat que aquests dies d'incidències meteorològiques es fa notar més que mai, com dijous passat a la nit, per exemple quan vent i neu lluitaven en pocs quilòmetres per regnar a la plana empordanesa.