Mercaders del TNC

Hi ha globus d'aire més anguniosos que la bombolla immobiliària. Caldria deixar reposar la maledicció del totxo i parar esment, per exemple, a l'estat petri del tel que embolcalla els mals hàbits culturals d'aquest país. Que el pressupost faranduler del govern no arribi ni al preu del cacau de la xocolata del lloro no hauria de ser una llosa per amagar que –en aquesta Catalunya de les meravelles– encara malbaratem gran recursos artístics d'una manera pornogràfica. L'última butllofa de la despesa, aquest Mercader de Venècia que ens colonitza la Sala Gran del Teatre Nacional. Té conya que una producció que contextualitza el text shakespearià a l'entorn de l'excés especulatiu de Wall Street –i que l'empri per denunciar la gasiveria del lobby jueu– caigui en la mateixa patologia que denuncia. És un excés continuar contractant actrius bufones que destrossen la fonètica catalana sense pietat i que deformen la bellesa de la nostra sintaxi amb una cantarella absolutament insofrible (sort d'en Madaula, que té la simple delicadesa d'emprar la llengua correctament). Resulta un dispendi regalar un text tan preciós i tants recursos que paguem entre tots a un equip dramatúrgic que no té res a dir, capaç de convertir la tria de pretendents de Pòrcia en una orgia xarona de pijas, sense cap mena d'humor carnavalesc. És un insult transformar l'escena del judici, on el bard reflexiona amb geni sobre l'arbitri de la magnanimitat política, en un vodevil sense màgia, on l'amor eròtic que Shakespeare insinua entre Antonio i Bassanio se sutura amb un petó als llavis absolutament gratuït (no fos cas que ens acusessin de no ser prou mariconets). Veure aquest dispendi de calé públic, quan hi ha tants amics dramaturgs del país que suen sang i tinta per veure estrenades les seves obres, fa venir arcades. Ja hem humiliat Molière i Maragall: ara, Shakespeare. Quin serà el següent autor enfarinat? Per què demanem justícia quan ens enganyen els promotors del totxo i no tenim la mateixa valentia amb els responsables artístics? Per què sempre conserven la carn i la sang indemne, els mercaders del TNC?