Opinió

la GALERIA

DEl maresme

L'obra social, com queda?

La rees­truc­tu­ració del sis­tema finan­cer ha dei­xat toca­des de mort les cai­xes d'estal­vis comar­cals. La de Mataró i de bona part del Maresme es va inte­grar a través d'un SIP a Bankia, sense que gai­rebé ningú aixequés la veu per lamen­tar-ho. L'espe­rit dels fun­da­dors se n'ha anat en orris i qui havia de defen­sar-lo –és a dir, aquells que esta­tutària­ment ho repre­sen­ta­ven i tenien per aquesta raó cadira al con­sell direc­tiu–han fet mutis pel pas­sadís, quan el seu paper era asse­gu­rar un model de cai­xes al ser­vei del ter­ri­tori que l'havia vist néixer. Això del SIP, tal com alguns pre­sa­gi­a­ven, ha estat una manera edu­cada de ven­dre's al millor postor. Ara el perill rau en la pos­si­bi­li­tat ben real de per­dre l'obra social, cosa que seria un drama per a loca­li­tats en què es cobrien neces­si­tats no assu­mi­des per l'admi­nis­tració. En espera de conèixer fil per randa el que pas­sarà exac­ta­ment, de moment peri­llen casals, es faran menys expo­si­ci­ons, hi haurà menys beques i aju­des soci­als i caldrà veure el futur que tin­dran els pre­mis Iluro.

Serà molt difícil man­te­nir l'obra social, que pot aca­bar diluint-se, tenint en compte que el banc “madri­leny” que han creat haurà de retri­buir els acci­o­nis­tes i no pas la soci­e­tat civil d'on pro­ve­nen les cai­xes fun­da­do­res. Un procés de des­ar­re­la­ment ine­xo­ra­ble. Men­tres­tant, tots nosal­tres, com si veiéssim ploure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.