Síria

Un fet que em crida l'atenció des de fa més d'un any és l'absència de protestes populars als carrers de les ciutats europees en contra de les matances de civils indefensos a mans de la policia i l'exèrcit de règims dictatorials. Jo no dic que no hi hagi protestes, però segur que no són com aquelles tan famoses del no a la guerra. Síria, com fa uns mesos Líbia, està immersa en una guerra civil desigual que cada dia va sumant centenars de morts. Però als carrers de les ciutats europees ningú protesta. O jo, almenys, no els sento.

D'acord, hi ha una explicació raonable. Quan hi va haver la invasió de l'Iraq, Europa vivia un gran moment d'expansió econòmica i, diguem-ho així, tenia temps de preocupar-se pel que passava a casa dels altres. Però ara, no. Ara ja tenim prou sidral a les grans ciutats europees per al damunt haver de solidaritzar-nos amb les desgràcies alienes.

M'agradaria pensar que aquesta és la raó, però temo molt que no. El factor clau, i si no ja ho veuran, és que ni els Estats Units ni Israel hi estan ficats. Però en el moment mateix que algun d'aquests països s'impliqui d'alguna manera en el vesper de l'Orient Pròxim, tornarem a tenir els carrers plens de gent clamant en contra de la guerra. Sembla que la guerra que hi ha ara a Síria no es prou important per merèixer la seva atenció.

En fi, ja m'ho va dir fa poc una amiga meva, d'aquestes tan conscienciades: “Noi, no saps les ganes que tinc que els Estats Units envaeixin Síria per poder manifestar-me en contra de la guerra.”