Apunts
Nick
Ahir vaig comentar la intenció del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, de modificar el sistema de beques perquè estigui més vinculat al rendiment acadèmic. M'agradaria, si m'ho permeten, explicar-los el cas d'un jove estudiant anomenat Nick.
El Nick tenia tots els números per ser un fracassat. Fill d'una família que era un campi qui pugui, va perdre successivament el pare i la mare per causa de les drogues. Tot els seus germans també s'hi van enganxar, perquè l'assortiment al mercat era extens: haixix, crack, cocaïna, morfina, heroïna, pastilles... Si la creativitat que s'aboca en el món de la droga s'apliqués a feines productives, no vull saber on seria la humanitat ara mateix.
Però el Nick era diferent. Vés a saber com, va excel·lir a l'escola i a l'institut i al final va anar a parar a una universitat privada. Va obtenir una beca pagada a mitges entre la universitat i l'Estat, però com que amb això no n'hi havia prou un banc li va concedir un préstec. Ja l'hi tornaria quan treballés. L'aval, tant de la beca com la del préstec bancari, eren les seves notes.
El Nick no tenia casa. Durant el curs vivia en la residència per a estudiants i durant l'estiu, quan la universitat tancava, anava a casa de les famílies dels seus companys. Bona gent acollidora que així contribuïa al futur d'un jove que no n'havia de tenir.
El Nick va triar matemàtiques, una carrera difícil: no n'hi ha prou d'estar ben dotat per als números, sinó que a més s'ha de treballar de valent. El Nick es gradua aquest estiu. Se'n sortirà a la vida.
Perdonin, els he dit que el Nick viu als Estats Units?