El perfil ocultat del jutge
La bateria de reaccions a la condemna d'inhabilitació de Baltasar Garzón, de nou ha posat de manifest que ara i aquí només hi ha un únic prisma d'anàlisi de la realitat. És un prisma en clau jacobina, en clau d'interessos d'estat, tal i com li agrada d'expressar a aquell nacionalisme espanyolista que també es fa dir no nacionalista. El llenguatge funda la realitat. Tot allò que no s'esmenta ni es diagnostica, deixa d'existir com a matèria de debat públic. I al llarg d'aquests dies, arran de la sentència del Tribunal Suprem, els analistes i els editorials de diari han deixat d'exposar part de les ombres de la biografia del jutge estrella. Quines? Les irregularitats i abusos comesos contra el nacionalisme perifèric.
Al llibre Els assassins de Franco l'analista Francesc-Marc Álvaro definia Hispanoamèrica com el “lloc on sí que podem jutjar i executar Franco”. Era una forma irònica i penetrant de referir-se als dubtes que plantejava la iniciativa de Garzón a l'hora de jutjar les dictadures hispanoamericanes des del marc d'un país, Espanya, que fins llavors havia mirat cap a una altra banda amb relació als crims perpetrats pel franquisme.
Posats a ampliar el glossari d'Álvaro, caldria afegir que a l'Estat espanyol l'única matèria que no es pot intentar afrontar judicialment “és la guerra bruta contra els anomenats nacionalismes perifèrics”. Aquesta guerra bruta no computa negativament; en tot cas és ideològicament metabolitzada com a exercici d'Estat. Així a Garzón ningú no l'interpel·larà ni el jutjarà per haver promogut instruccions que atemptaven contra els Drets Humans més elementals. Ens referim, per exemple, al tancament del diari Egin, a la miserable entronització de la idea que tot independentisme és una franquícia d'ETA. Ens referim a la ràtzia contra quaranta-cinc catalans independentistes acusats falsament de terrorisme (juliol de 1992), i a la posterior negació d'investigar les terribles tortures que aquells detinguts van denunciar en el seu moment, negació que va propiciar que el Tribunal Europeu dels Drets Humans condemnés l'Estat espanyol. Ara Garzón ha estat apartat de la seva carrera de jutge. Però gràcies a la polarització emocional i gràcies a aquests esquitxos que no deixen taca a l'expedient, impartirà càtedra des de la Haia i altres altars alçats per una part d'una esquerra antifranquista però dubtosament democràtica.
