Opinió

La Columna

Nuesa fora i a dins

Tot es posa a la vista
de tothom

Es veu que és època de des­pu­llar-se, per fora i per dins. S'ense­nyen pits, cui­xes i melics. És una forma física de mos­trar-se als altres, d'afir­mar-se un mateix a través dels de fora. Si no ens miren, no hi som. Hi ha, però, una altra manera de fer-se mirar. La de des­pu­llar-se per din­tre.

Suc­ce­eix en diver­sos pro­gra­mes de tele­visió i a les revis­tes dites del cor. Gent anònima o per­so­nes ano­me­na­des famo­ses expo­sen als espec­ta­dors i als lec­tors les seves ale­gries i, més sovint, les seves misèries. Vet aquí un dels entre­te­ni­ments d'avui dia. Sovint hi ha diners pel mig, però a vega­des compta encara més l'ànsia de cri­dar l'atenció o, sim­ple­ment, de des­fo­gar-se més enllà d'un mateix.

Un dels casos capaç de con­ver­tir-se en para­digmàtic és el recent de la ten­nista Arantxa Sánchez Vica­rio expli­cant en una bio­gra­fia com la van fer patir els seus pares. El refrany diu que la roba bruta es renta a casa, però ja se sap que, cada cop més, allò que era tra­di­ci­o­nal s'esva­eix. La noia, ja madura, no en té prou d'escriure-ho sinó que ha de fer una pre­sen­tació pública del lli­bre per abo­car per­so­nal­ment i en directe tot el des­pit que ara sent envers els seus pro­ge­ni­tors. ¿Era neces­sari aquesta mena d'espec­ta­cle, té algun interès res­pecte de la seva història espor­tiva? Què li impor­ten a la gent les tri­ful­gues fami­li­ars dels Sánchez Vica­rio? Pot­ser sí que són impor­tants per als molt tafa­ners, però ser­vir d'ali­ment a aquest tipus de fauna no sem­bla una fita que honori.

Tot es posa a la vista de tot­hom per tal que hi fiqui culle­rada. La nova imatge de l'exmi­nis­tra Fernández de la Vega, per posar un altre exem­ple, ha omplert la premsa i les pan­ta­lles cer­cant opi­ni­ons sobre les ante­ri­ors arru­gues de la seva cara i la recent lluïssor. Cal fer comen­ta­ris a dojo sobre el altres, pot­ser perquè cadascú s'avor­reix amb si mateix. I encara amb major mesura, cal expo­sar-se a les mira­des ali­e­nes per sen­tir-se algú. Recloure's en el propi inte­rior deu de ser massa dur o, ina­pel·lable­ment, tediós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.