Les persones i les coses

Ja fa dies que Girona bull de curiositat per veure el que passa amb El Punt Avui. Tot i que les gestions per col·locar un paquet important d'accions (un 64 %) s'han fet amb una discreció absoluta, l'absolutesa pura no existeix i han corregut les notícies, els comentaris i les especulacions. Hi ha hagut una mena de travessa amb empreses del ram, pretendents d'altres especialitats i empresaris catalans prou coneguts. He de dir que no m'he ocupat ni mica de l'assumpte, la qual cosa alguns inquisidors impertinents no s'han cregut, i em continuen demanant una informació reservada que creuen que jo, conseller secretari, he de tenir necessàriament. La ignorància pretén obrir les portes que sovint troba barrades. L'educació i la paciència, i no la impertinència, són sempre ben rebudes.

És el cas que fa molts anys que, per sistema, a les societats i institucions que he presidit o he assessorat, o en les quals he tingut càrrecs directius, hi tinc alguns objectes decoratius, memòries i biografies. No he guardat balanços, estats de comptes, detalls de pagaments, inversions, etc., que no siguin de la meva propietat. Algun cop faig apunts i destrueixo la resta. Si necessito quelcom, ho pregunto als professionals i, si és reservat, al president, gerent, conseller delegat, etc. He de dir que no m'interessen les rengleres de xifres. Res més estúpid que fileres de números de societats, empreses i negocis que no són propis. El que és important i insubstituïble són les persones. Aquestes no s'han de guardar en arxivadors, és clar. El coneixement de les persones vinculades per raons laborals o d'una altra mena a les empreses, enriqueix les relacions, fomenta la comprensió i ajuda a seleccionar els millors per a càrrecs dintre de l'organització. Hi ha hagut aquests últims dies molt de moviment. Tot és molt important, però hi ha quelcom definitiu que ningú m'ha preguntat: “Seguirà el nostre diari la línia fundacional que n'establirem els promotors, ara fa trenta tres anys: «Independent, Català, Comarcal i Democràtic»? Això és important de veritat! Continuarà informant en primer lloc de les coses que ens són properes? Continuarà l'equilibrada redacció de Girona, capital i comarques amb l'actual dotació? En Joaquim Vidal és un veterà empresari amb el cul pelat de moure i crear empreses i negocis. No pot defraudar Girona! No ho farà! El Punt Avui ha estat molt malalt. El que passa és que els diaris no es poden ficar al llit i demanar el metge. Un diari és un aprenent de sanatori mental, de bogeria controlada, que crea, improvisa i transporta la vida des de la lloriguera o el cau on resta encauada la veritat, fins al domini públic. On t'has ficat, Joaquim! De ben segur que mai no has tingut res tan emprenyador i apassionant a la vegada! T'ho diuen 33 anys d'experiència!