Opinió

On són els diners?

Hi ha solució a la crisi, però bancs i governs estan molt lluny
de l'eficiència

La recu­pe­ració econòmica passa pel res­ta­bli­ment del flux cre­di­tici. Dit d'una altra manera: no es cre­a­ran llocs de tre­ball si abans els bancs no han aflui­xat en l'actual política de res­tricció de crèdits. No hi pot haver recu­pe­ració, si les empre­ses no poden finançar el seu capi­tal cir­cu­lant, o sigui men­tre no puguin ven­dre a ter­mini i recu­pe­rar el capi­tal amb un crèdit que cobreixi el període de finançament. Per des­comp­tat que tots els pro­jec­tes a mitjà i llarg ter­mini que­den ajor­nats inde­fi­ni­da­ment per molt bons que siguin. Durant el 2011 les grans enti­tats finan­ce­res de l'Estat van reduir en 33.000 mili­ons d'euros el crèdit als cli­ents. La petita i mit­jana empresa és la més per­ju­di­cada.

Però, en el món, de diner n'hi ha. No en sobra, però n'hi ha. Evi­dent­ment que no es tracta de posar en marxa la màquina de fer bit­llets, ja que ales­ho­res entraríem en una fase infla­cionària, en la qual els preus puja­rien en pro­porció a l'incre­ment dels bit­llets en cir­cu­lació. De diner n'hi ha, però està mal dis­tribuït. Si els grans bancs espa­nyols no donen més crèdit és perquè estan molt endeu­tats i perquè no tenen con­fiança en la cli­en­tela. Les dues raons són vàlides, però en dife­rents pro­por­ci­ons, segons els bancs.

On són els diners? I em refe­reixo als diners líquids, dis­po­ni­bles. Hi ha dues grans bos­ses de diner en el món. En una hi ha tots els estal­vis, en forma de fons d'inversió, de fons de pen­si­ons i de dipòsits de par­ti­cu­lars i d'empre­ses. Són diners que es mouen i dels quals depe­nen els mer­cats: mer­cat de capi­tals –la borsa–, mer­cat de matèries pri­me­res i actius finan­cers de tota mena. Algu­nes dot­ze­nes de milers de pro­fes­si­o­nals, este­sos per tot el món i amb poca relació els uns amb els altres, ges­ti­o­nen aquests diners seguint el cri­teri de bus­car la màxima ren­di­bi­li­tat, com­pa­ti­ble amb la segu­re­tat. Els pro­pi­e­ta­ris d'aquests diners són mili­ons de per­so­nes que no tenen ni la més lleu­gera idea de com i on estan inver­tits els seus diners. Expli­quen –i si no és veri­tat, és edu­ca­tiu– que el Vaticà va des­co­brir fa uns anys que els seus estal­vis esta­ven inver­tits, entre d'altres, en empre­ses que feien armes i anti­con­cep­tius. És una bossa de diners molt allu­nyada del que hau­rien de ser uns recur­sos ren­di­bles i ben inver­tits al ser­vei dels interes­sos comuns.

L'altra bossa de diners està for­mada per les reser­ves dels grans sis­te­mes finan­cers mun­di­als: la Reserva Fede­ral dels Estats Units, el banc cen­tral de la Xina, el Banc Cen­tral Euro­peu, el dels emi­rats petro­li­ers, etc. El Banc Cen­tral Euro­peu ha injec­tat una xifra mas­siva de diners en prop de dos-cents bancs euro­peus per donar-hi liqui­di­tat, però aquests han optat per rebre el diner a l'1,25% d'interès i inver­tir-lo en part en deute dels estats –com l'espa­nyol– al 3% o al 4%. Un negoci rodó per a ells, però dolent per a tots nosal­tres.

S'hau­rien d'intro­duir molts mati­sos, però l'arti­cle no dóna per a més. En resum: hi ha solució a la crisi econòmica, però les ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res i els governs estan molt lluny de l'eficiència. Hi ha molta feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.