Nomofòbia?

Hi ha qui l'ano­mena la malal­tia del segle XXI. Es tracta de la nomofòbia, la por irra­ci­o­nal que sen­ten algu­nes per­so­nes de no poder uti­lit­zar el mòbil. Al Regne Unit, diuen, la pateix el 66% de la població. Com hauríem d'ano­me­nar, però, la fòbia que patei­xen aquells que no supor­ten el mòbil? O els que es remo­uen en la fos­cor dels cine­mes quan sona un telèfon? O els que van lle­gint tran­quil·lament el diari a l'autobús i han de supor­tar la con­versa, en to molt alt, del viat­ger del cos­tat? Em ve al cap una imatge de la pel·lícula de Polanski Un dios sal­vaje en què una de les pro­ta­go­nis­tes agafa el mòbil del seu marit, que està par­lant tot­hora, i el llença dins d'un gerro de flors. Un símptoma de fòbia, no. Sim­ple­ment una crida des­es­pe­rada a la bona edu­cació.