Implacable

Al darrere de la inflexibilitat del govern espanyol per afluixar la pressió sobre el deute de les autonomies hi ha alguna cosa més que voler transmetre un missatge a la Unió Europea i als mercats. Durant molt de temps, els partits espanyols i els seus turiferaris s'han dedicat a llançar el missatge que les autonomies eren el càncer de l'Estat, que era un sistema dissenyat en un moment de generositat. No diuen que va ser una descentralització feta a mitges i a contracor per diluir les aspiracions històriques d'Euskadi i de Catalunya.

Després va arribar la competició. Si Catalunya tenia una línia d'alta velocitat, els altres també. Si un aeroport, ells igual. I perquè fer un port esportiu al desert dels Monegres hauria estat la riota universal, que si no... Bé, en lloc d'això es va construir aquell aeroport per a vianants de Castelló que, a sobre, s'ha de refer.

Per si amb això no n'hi hagués prou, i aquesta és l'arrel del problema, el govern espanyol es va dedicar a legislar avenços socials que havien de ser responsabilitat de les comunitats autònomes. Amb el detall que no hi donava prou diners per mantenir els serveis. Per tant, calia endeutar-se o patir les conseqüències, aquelles que es manifesten cada quatre anys a les urnes.

La inflexibilitat del govern espanyol té un punt de cinisme. No perquè exigeixi als altres que quadrin els comptes com sigui mentre ell se n'exonera, sinó perquè sap que aquesta intransigència tindrà un elevat cost social. I al darrere de tot, què hi ha? Un interès clar a desmantellar les autonomies. El que no serveix es llença.