Correcció

Hi ha una certa polèmica a Espanya arran d'un document de la Real Academia de la Lengua en el qual es critica aquesta moda d'utilitzar perífrasis per expressar el gènere del subjecte. És a dir, aquesta tendència a escriure “persona en atur” i no “aturat”, perquè se suposa que, si no, s'amaga l'existència de l'aturada; és a dir, de la dona. El que s'aconsegueix amb aquesta maniobra és neutralitzar i, per tant, que el llenguatge i la comunicació perdi força. Tot adquireix aquest to propi de les comunicacions burocràtiques. Això per no parlar de solucions més grotesques encara, com substituir la vocal del gènere per l'arrova (@) del llenguatge informàtic, o per començar a separar els articles masculins i femenins amb una barra, a l'estil d'“els/les”.

Com que el periodisme es fonamenta en l'economia de les paraules i de les expressions, jo sempre m'he oposat al llenguatge políticament correcte, que no se circumscriu al gènere, sinó a moltes altres realitats. Representa que hi ha expressions que no es poden utilitzar perquè resulten ofensives per a alguns grups de persones.

El llenguatge és el que és. No per oblidar algunes paraules i expressions les dones seran més visibles o els grups de persones discriminades deixaran de ser-ho. Això necessita polítiques socials decidides i carregar els neulers sobre el llenguatge és una cortina de fum. És millor dedicar aquestes energies a combatre la discriminació i l'exclusió allà on és útil.

El llenguatge ja evoluciona ell solet. No cal que ens el planifiquin dels del negociat de les bones intencions.