Opinió

Vladímir Putin

El seu crèdit entre l'electorat s'explica perquè, a pesar
dels punts foscos dels seus primers mandats, va posar fi a la inestabilitat política de la dècada dels noranta

La tor­nada de Vladímir Putin a la pre­sidència de Rússia estava can­tada. Després d'exer­cir-la durant vuit anys (2000-2008), el joc de matri­ox­ques ha resul­tat insu­pe­ra­ble. De la nina gran (Putin) en va sor­tir una de més petita (Dmi­tri Medvédev) i d'aquesta torna a sor­tir la pri­mera (Putin). L'exa­gent del KGB es va for­jar com a polític a l'ombra d'un Borís Ielt­sin en hores bai­xes que el nomenà el seu suc­ces­sor polític, i assumí interi­na­ment la pre­sidència de Rússia el 1999 quan aquell dimití per pro­ble­mes de salut. Els fos­cos atemp­tats del setem­bre d'aquell mateix any a Mos­cou (els dos atemp­tats cau­sa­ren un total de 233 morts i ofi­ci­al­ment foren atribuïts als inde­pen­den­tis­tes txet­xens) con­so­li­da­ren les seves aspi­ra­ci­ons elec­to­rals a la pre­sidència quan actuà amb con­tundència i amb menys­preus pels drets humans en la deno­mi­nada segona guerra de Txetxènia, que per­llon­ga­ria fins al 2009. Paral·lela­ment, el con­trol dels mit­jans de comu­ni­cació asse­gu­rava, com en els vells temps de l'URSS, l'enal­ti­ment de la figura del nou pre­si­dent i l'opa­ci­tat infor­ma­tiva per­me­tia ama­gar la seva faceta més fosca i auto­ritària, que es mos­trava en la seva expressió més bru­tal en els crims de guerra con­tra la població txet­xena. Denun­ciar-ho podia cos­tar la vida, com li succeí a Anna Politkóvskaia, peri­o­dista de la Nóvaia Gazeta assas­si­nada a trets el 7 d'octu­bre del 2006. Encara avui no s'ha pogut esbri­nar qui fou el res­pon­sa­ble polític d'aquell crim.

Els resul­tats pro­vi­si­o­nals ofi­ci­als donen a Putin més del 64% dels vots en unes elec­ci­ons on les irre­gu­la­ri­tats han estat a l'ordre del dia i han pro­vo­cat les denúncies de l'opo­sició, dels obser­va­dors inter­na­ci­o­nals i, àdhuc, de l'Orga­nit­zació per a la Segu­re­tat i la Coo­pe­ració a Europa (OSCE). Les mani­fes­ta­ci­ons de suport i en con­tra de Putin omplen ara els car­rers de Mos­cou i d'altres ciu­tats impor­tants del país. I, tan­ma­teix, no li calia mani­pu­lar les elec­ci­ons perquè totes les enques­tes el dona­ven ven­ce­dor, però el tarannà auto­ri­tari exi­gia una victòria con­tun­dent.

El crèdit de Putin entre l'elec­to­rat rus s'explica perquè, a pesar dels punts fos­cos dels seus dos pri­mers man­dats, va acon­se­guir posar fi a la ines­ta­bi­li­tat política de la dècada dels noranta, recu­pe­rar unes taxes de crei­xe­ment econòmic sovint espec­ta­cu­lars, l'orgull naci­o­nal de la que havia estat segona potència del món durant qua­tre dècades, res­sus­ci­tar la figura del diri­gent suprem en un poble que mai ha cone­gut una ver­ta­dera democràcia i acos­tu­mat a dipo­si­tar les deci­si­ons i el futur en mans d'un poder auto­ri­tari i a pro­jec­tar tots els mals del poble rus en l'altre (el txetxè i, per extensió, els no eslaus). Però res tor­narà a ser igual en aquesta nova pre­sidència (que després de la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal podria abas­tar dos man­dats i arri­bar fins al 2018). D'una banda, l'opo­sició –sobre­tot a les ciu­tats– seguirà crei­xent i denun­ci­ant els tics auto­ri­ta­ris del poder. De l'altra, la crisi econòmica, que a Rússia ha esde­vin­gut recessió, no per­metrà el crei­xe­ment de la dècada ante­rior. De por­tes enfora aires de guerra freda: incre­ment de les par­ti­des pres­su­postàries des­ti­na­des a arma­ment; invi­o­la­bi­li­tat de les línies ver­me­lles de les fron­te­res rus­ses (com ja va demos­trar a Geòrgia l'estiu del 2008); suport als pocs règims ali­ats que li res­ten (tot i que Putin se n'ha des­mar­cat, el pre­si­dent rus és la dar­rera espe­rança de Bai­xar al-Assad a Síria, on Rússia con­serva l'última base naval –Tar­tus– fora de les seves fron­te­res); uti­lit­zació del gas com a eina de pressió sobre la UE. En defi­ni­tiva, un tor­nem a començar però des de bases més febles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.